Sembla ser que Guillem Fesser li ha agafat gust a això d'escriure novel·les. I sent com és un autor singular, les seves novetats sempre són benvingudes.
Al meu entendre aquest conegut periodista, i cada vegada més reconegut escriptor, conrea una narrativa de l'estranyament cap a tots els vessants de l'humà. Però sempre amb humor, aquest recurs capaç de transformar-ho tot, de donar peu per conversar sobretot, de superar el que ens suposa un salt a l'abisme.
Què seria de nosaltres si la veu interior de la consciència, aquesta que cada vegada saturem amb més i més trivialitats, adquirís especial protagonisme?
En la infància l'amic invisible podia estar bé. En la maduresa se sol tractar amb antipsicòtics o directament amb sedants.
Però en l'actual estat de les coses pot ser que estigui bé. Potser aquest pepito grillo pesat, a mig camí entre la voluntat i els desitjos, hagi de prendre els comandaments en semblant deriva individual intoxicada de sobreinformació i postverdad.
El que li toca viure a Ingelmo, el protagonista d'aquesta història, no és una cosa tan aliè a qualsevol de nosaltres. Les solucions preses, recolzades en aquest amic invisible anomenat Agenjo i que troba solucions per a tots els problemes i viceversa (segons el dia que tingui), ja són una altra història ...
Ingelmo se sap escriptor, un bon escriptor, les xifres de vendes de la seva novel·la anterior així ho testifiquen. Però ara està buit. La síndrome de la pàgina en blanc s'estén a tota la seva vida, a la seva completa existència.
El seu dia a dia és una pàgina en blanc en la qual ja no sap si és el qui escriu o si altres escriuen per ell.
Ja ho deia Heinrich Heine: «La veritable bogeria potser no és altra cosa que la saviesa mateixa que, cansada de descobrir les vergonyes de l'món, ha pres la intel·ligent resolució de tornar-se boja ».
Doncs això, que Ingelmo ho ha entès perfectament i ja sap que la bogeria al costat del seu amic invisible potser tingui més fonament que totes aquestes coses inconnexes circumstàncies que vénen succeint-se en la cronologia de la seva existir ...
Humor a dojo i un cert deixi àcid. Una proposta la de Ingelmo summament interessant.
Ja pots comprar el llibre El meu amic invisible, La nova novel·la de Guillermo Fesser, aquí: