Els animals estaven abans que nosaltres en aquest planeta i probablement alguns d'ells s'aniran després de l'últim humà. En l'interval, la relació de veïnatge s'ha convertit en una miscel·lània de convivències. Integrats com animals domèstics o temuts com animals salvatges. Caçats com a suport o utilitzats com a eines de treball. Estimats, per què no dir-ho, com a animals de companyia i admirats en les seves diverses capacitats.
L'intel·lecte, la raó és la diferència bàsica amb qualsevol espècie animal. I la gran derivada de la pensada és la que ens condueix a interpretacione subjectives sobre la seva funció, necessitat o prescindibilitat.
Un dret natural establiria una igualtat entre espècies, però el fet diferencial de la intel·ligència va acabar sotmetent a uns a favor d'altres. Hi ha animals que treuen profit de la intel·ligència de l'ésser humà i, un cop adaptats al seu hàbitat, aconsegueixen desenvolupar-se dins d'ell amb la seguretat d'un refugi i menjar. Altres van néixer determinats per la imperiosa necessitat de ser independents i cada vegada més es troben en un entorn envaït o destruït.
Mentrestant, l'imaginari popular ha introduït a l'animal en els seus diferents rols, apresos pels humans des de molt petits. Però més enllà del que pretenem saber i conèixer, sempre hi ha enormes llacunes respecte a les seves necessitats i comportaments, les seves emocions i la seva visió real de l'entorn.
A la fin, es tracta de buscar la història d'una relació complementària, de considerar les diferents relacions establertes en tants racons de món. Conèixer a l'animal és saber més sobre un entorn natural de què cada vegada més ens desvinculem, tancats en les nostres ciutats.
Jenny Diski, escriptora morta en 2016, va aprofundir en aquesta obra sobre aquests i molts altres aspectes en un interessant volum que ve a parlar sobre la vida al nostre planeta.
Ja pots comprar el llibre El que no sé dels animals, L'últim de l'autora Jenny Diski, aquí: