El que està i no s'usa ens fulminarà, de Patricio Pron

És curiós, però podem trobar multitud de llibres de relats que se'ns presenten amb títols rimbonbantes, allargats, estirats intencionadament, com volent compensar la seva temàtica més breu. Se m'acut aquell de Oscar Sipan «Voldria tenir la veu de Leonard Cohen per demanar-te que marxessis» o «Voldria que algú m'esperés en algun lloc», d'Anna Gavalda.

Ha de ser cosa dels temps, de les tendències ... O simplement és qüestió de donar la importància deguda a cadascuna d'aquestes narracions petites però brillants, perquè hi ha escriptors que fan brillar els seus relats, com és el cas dels abans esmentats i, per descomptat, de Patrici Pron.

El relat ben entès ofereix moltes possibilitats per a transmetre o per compondre històries senzilles però exquisides o complexes però brillantment metafòriques.

El breu té un no sé què de predestinació, d'acostament a l'evidència del que es va a comptar ja en les primeres paraules ..., potser per aquí vingui aquesta necessitat de realçar el títol.

I no obstant això el relat desprèn altre aroma diferent a la novel·la. No es deu tant a la prosa i pot sucumbir al líric o l'oníric. Els personatges actuen amb la comoditat del breu o sucumbeixen a una interpretació improvisada que no espera un final especialment matisat.

El relat com a gènere és majoritàriament obert, que tendeix a la suposició i la divagació, com un aperitiu que es degusta amb més plaer que un menú pantagruèlic de centenars de pàgines.

Així que no sempre és fàcil escriure relat per a tot escriptor. La virtut ha aflorar en aquesta capacitat gloriosa de la síntesi ...

Resum: Dos escriptors es posen d'acord per a escriure la «autobiografia» de l'altre i una lectora s'obsessiona amb dos o només amb un d'ells. Un home redacta mentalment el seu perfil de tinder mentre una nena li parla de la mort i els horribles secrets que s'expliquen les coses. El «gran poeta xilè» destrossa una habitació d'hotel a Alemanya i ofereix al seu interlocutor una lliçó de vida. Un escriptor anomenat «Patricio Pron» contracta un grapat d'actors perquè «facin de Patricio Pron», amb els resultats catastròfics que eren d'esperar.

Els personatges de El que està i no s'usa ens fulminarà tenen un besllum del que una vida millor podria ser, i la seva intensitat els enlluerna. Vulnerables, perplexos, ridículs, savis, tots tornen una i altra vegada sobre les possibilitats intuïdes en aquesta visió, convençuts que si no les aprofiten estaran perduts: el que troben al el fer-ho és l'atzar, les vides dels escriptors com miralls deformants, l'ocasió de fer de la seva vida una obra d'art, la necessitat de desaparèixer, de deixar-ho tot enrere per ser un amb la literatura.

Ja pots comprar el llibre El que està i no s'usa ens fulminarà, el nou llibre de Patricipo Pron, aquí: