Després de l'estremidor relat d'Antonio Pampliega narrat en el seu llibre En la foscor, Amb els seus 300 dies de captiveri a Síria, arribo ara a aquest llibre d'un altre periodista Mikel Ayestarán, especialitzat en Ortiente Mitjà i encarregat de traslladar-nos en multitud d'ocaisones els secrets sociopolítics de països com l'Iraq, l'Iran, l'Afganistan, Palestina o el Líban.
En aquesta ocasió l'autor ens apropa a uns fets de transcendental rellevància per a l'esdevenir actual de l'inesgotable focus de confrontacions polítiques, ètniques i religioses, sense arribar a discernir en molts casos la causa fonamental.
En l'amalgama de problemes, el despertar de el grup Estat Islàmic, radicalitzat i desitjós d'una unificació de criteris socials, morals i polítics entre tots els països de l'Islam, feia créixer els problemes des de la seva irrupció en 2014, amb l'establiment d'un califat general centrat a Mossul i des del qual l'organització pretenien erigir-se com la força insurgent arribada per fi a el poder.
Entre 2014 i 2017. quan les forces iraquianes van poder recuperar la ciutat, Mikel Ayestarán estava a la capital de país, Bagdad. I des d'allà va poder observar de primera mà els moviments socials i polítics, les sensacions dels habitants de país.
El que podria semblar que despertaria eufòria entre un poble alliberat, realment tan sols va ser un miratge entre la destrucció, l'abandonament, la mort i l'exili. El autoproclamat Califat de l'Estat Islàmic havia caigut, però l'alliberament no s'endevinava com una solució per a ningú.
En tot conflicte els civils són els que acaben reflectint la derrota, passi el que passi. Perquè a més, més enllà de la conquesta de la ciutat de Mossul, moltes altres localitats seguien sota domini de l'ISIS, amb la qual cosa el conflicte només apunta a intensificar entre l'oficialitat i els insurgents que, d'altra banda, sabien captar com ningú a nous adeptes ultraconvencidos per a la causa.
Ja pots comprar el llibre Les cendres de l'Califat, un gran reportatge periodístic de la realitat a l'Orient Mitjà de Mikel Ayestaran, aquí: