Res millor que un títol compost com una ambigua metàfora per despertar aquesta curiositat sobre la imatge representada. Es tracta de saber oferir una idea o un concepte esmunyedís per la raó que convida a llegir per desentranyar la seva naturalesa.
Irene Gràcia ens presenta «Les amants boreals». I immediatament es desperta aquesta curiositat de l'enginy, el repte de saber si aquest afortunada trobada metalingüístic cap al concepte extraordinari pot derivar en una novel·la sobre un amor fantàstic, luminiscent o per contra si es tracta d'un desamor marcat per la fugacitat de la llum.
La qüestió és que l'esquer ja està llançat. I en la simple composició de paraules, fins aquest moment mai coincidents, es manifesta que ens trobem davant d'una proposta narrativa entre el líric i el existencial per moments coincident amb una Betlem Gopegui amb la qual comparteix moltes similituds en les formes, amb les excepcions temàtiques.
Perquè aquesta novel·la ens condueix a uns inicis de segle XX a Rússia marcats per una primera revolució socialista que fet i fet va semblar interminable. I aquí coneixem a Roxana i Feodora unes noies la sortida a el món real es produeix per la porta de darrere, escapant d'una revolució que apuntava directament a persones com elles, acomodades fins a aquest moment.
I el canvi de vida suposa un exili dins del seu propi país, un abandó forçós de tot el conegut i un lliurament a la part més ominosa d'un nou món que apuntava a la igualtat però que desbordada crueltat.
Des d'un remot internat en una illa propera a l'Europa en la qual es coïen un altre tipus de conflictes, les noies afronten un fosc camí de l'aprenentatge forçós i el despertar a la realitat. I és en aquest contrast entre el que va ser de les seves vides i el que els augura el futur on apareix aquest efecte o aquesta passió de les amants boreals, acompanyat per les pròpies vistes a aquest efecte màgic que també es descobreix des de la latitud d'aquesta illa en què deixaran de ser nenes per ser dones.
Ja pots comprar la novel·la Les amants boreals, d'Irene Gràcia, aquí: