aquesta obra mestra de José Luis Sampedro és una novel·la que tothom hauria de llegir a el menys una vegada a la vida, com se sol dir per les coses importants.
Cada personatge, començant per la dona que centralitza la novel·la i que passa a ser denominada sota diversos noms (quedem-nos amb Glauka) transmet l'eterna saviesa d'aquell que hagués pogut viure diverses vides.
Una lectura juvenil, com va ser en la meva primera lectura, t'aporta un prisma diferent, una mena de despertar a alguna cosa més que les senzilles (al mateix temps que contradictòries i enceses) pulsions d'aquest període previ a la maduresa.
La segona lectura en una edat adulta et transmet una exquisida nostàlgia, agradable, entendridora, sobre el que vas ser i el que et queda per viure.
Sembla estrany que pugui arribar a transmetre alguna cosa així una novel·la que pugui sonar com històrica no és cert?
Sens dubte l'escenari d'una esplendorosa Alexandria al segle III és només això, un perfecte escenari on descobreixes el poc que distem els humans d'avui dels de llavors.
No crec que hi hagi una obra millor per empatitzar amb els seus personatges de manera essencial, fins el més profund de l'ànima i de l'estómac. És com si poguessis habitar en el cos i ment de Glauka, o de Krito amb la seva saviesa inesgotable, o de Ahram, amb l'equilibri de la seva força i la seva tendresa.
Per la resta, més enllà dels personatges, també es gaudeix en extrem les pinzellades detallistes de l'alba sobre la Mediterrània, contemplat des d'una alta torre, o la vida interior de la ciutat amb les seves olors i els seus aromes.
Si encara no t'has donat el gust de llegir La Vella Sirena, pots trobar-la fàcilment aquí: