Siguem realistes. Apropar-se a un llibre com aquest sempre ha de ser un exercici de curiositat crítica. El fet l'aclaparador èxit de Bill Gates, Lady Gaga, Jessica Alba o Steve Wozniak no pot pensar-se com una fórmula a repetir meticulosament per obtenir un mateix resultat. Una cosa és escriure un interessant llibre amb interès motivacional com aquest recent de Pau Gasol i una altra diferent és oferir la panacea de l'èxit.
En tot cas es podria considerar precisament el contrari. Per assolir similars nivells de glòria en qualsevol empresa caldria llegir l'exemple per després oblidar-ho i finalment quedar-se amb l'ànim indestructible dels seus personatges. Perquè altres tants personatges reals, milers d'anònims, poden compartir capacitat però no acaben de ser beneïts per la imponderable aliada perfecta, per donar-li més literatura diguem-ne: fortuna.
La tercera porta que ens presenta Alex Banayan ens condueix directament a ascensor fins a l'última planta. Allà on es troben els que decideixen en cada àmbit, empresarial o esportiu, artístic, científic, econòmic o tecnològic, mirant a la resta de l'món des d'un altíssim i gegantí finestral pel qual s'albira l'esdevenir de milions de formigues.
No dic que el llibre no sigui curiós, que la composició màgicament harmoniosa de les vides i els destins de la plèiade de triomfadors que transiten per aquestes pàgines no pugui suposar un estímul positiu. Però insisteixo, la fórmula de la repetició i l'exemple és la premissa el fracàs.
La qüestió és que l'exemple de l'triomfador actual a el menys aporta aquest Noséqué d'esforç més o menys cert, de l'tipus o la tipa arribada des del barri i que acaba col·locant la seva idea, el seu somriure o fins a la seva ocurrència al capdamunt del cim de les seves pretensions.
Com arribar a la tercera porta convertida a l'ascensor? Segur que alguns dels personatges d'aquest llibre ens amaguen un festeig oportú, un contacte aparent o fins algun negoci tèrbol. La qüestió és que brinden esperança. Perquè la veritat és que ells podrien ser molts altres amb enginy, creativitat o amb el do corresponent.
Tan sols és qüestió d'apostar, de tenacitat i de molt realisme per considerar que en un altíssim percentatge de possibilitats no vas a aconseguir-ho, no fins al cim, al menys. El geni no és una cosa tan aliè a l'humà. I encara que no és precisament la dotació més estesa, es podria dir que per a cada cosa hi hauria molts milers de persones que podrien fer-ho igual o millor que tu.
Per això les portes habitualment són la principal, la qual tracta d'anar filtrant mentrestant convidat desitjós d'entrar o la secundària per on només accedeixen els que ja tenen un trosset d'èxit bestiar. Però aquestes, les terceres portes amb els seus brillants i còmodes ascensors només apareixen molt de tant en tant.
Ja pots comprar La tercera porta, un interessant llibre d'Alex Banayan, aquí: