Els fills són una estupenda manera de tornar a ser nens. Aquesta imaginació anquilosada entre formalismes, usos i costums dels adults desapareixen quan interaccionem amb els infants. I ens podem convertir en fabuladors que mantenen embruixats els nostres petits. Però probablement mai oblidem la nostra funció de pares-tutors. Faules construïdes amb intenció d'ensenyament, amb la seva moralitat sobre tot allò que els tocarà viure, des del més personal al més social.
Potser cal o potser no. La bona intenció és el que compta. La voluntat de Gonzalo Hidalgo Bayal, a l'hora de deixar negre sobre blanc al voltant d'aquesta faula potser és la d'immortalitzar els moments viscuts al costat de la seva filla. Instants que es podran evocar en qualsevol moment gràcies a la transcendència del que s'ha escrit. Sens dubte el millor regal d´un pare a la dona que arribarà a ser i un bon exemple per a tots aquells que tenim fills i llancem interrogants a un futur que no ens pertany però que en part també serà nostre…
«Segons explica Gonzalo Hidalgo Bayal a l'Epíleg, tot va començar com un deliciós repte que es va proposar per caminar amb la seva filla per la platja: «Durant quatre anys, al passeig matinal que ens portava des de la casa blava a les barques dels pescadors, jo inventava o improvisava un relat unipersonal, faula per a un sol oient que, al final, emetia el seu veredicte i aprovava o desaprovava…
Si la faula havia merescut el vistiplau, jo escrivia a la tarda la història». Així van sorgir aquestes meravelloses vint-i-una faules que el lector ara pot gaudir, com variacions encantadores sobre reis i princeses, cavallers i pretendents, dracs i mort…
Però també sobre molt més, perquè els temes i els personatges es van anar ampliant amb tota naturalitat i les faules van acabar parlant «de l'amor, de la lleialtat, de les paradoxes del poder o de la justícia, dels límits de la veritat i de la aparença».»
Ja pots comprar el llibre La princesa i la mort, el volum de relats de Gonzalo Hidalgo Bayal, aquí: