D'entre tots els corrents que han travessat la vella Europa, una de les més suggerents és la bohèmia feta una de les primeres formes de contracultura juvenil, pràcticament fora de el sistema, com després va passar amb el moviment hippie que, certament, no havia descobert res nou. També és cert que la bohèmia parisenca va acabar arrossegant a tota classe de cràpules de totes les edats, però la representació actual és la de joves inquiets lliurats a l'experimentació, a l'hedonisme tocant al nihilisme.
Malgrat situar històricament a París com el seu cor, per a mi la seva obra magna és «El retrat de Dorian Gray»D'un Oscar Wilde que va representar excepcionalment aquesta vida entre les ombres de l'hedonisme, entre els focs follets de la filosofia de l'experimentació, amb aquest toc final de fantasia de terror que pot suposar el despertar d'aquest lliurament de la destinació a la vida sense normes . Curiós que la rèplica a una estil de vida associat amb el París des de mitjans de segle XIX es trobi en altres latituds. Però no hi ha més que llegir aquesta obra per assegurar-se que això és així.
En aquesta novel·la de Neus García Baptista ens submergim al París bohemi des de diferents prismes. Vivint in situ per mitjà de Lleó Carbó allà per 1888, un noi barceloní en la intenció d'esmena paterna, enfront de la seva exposició a tota mena de perills, acaba sent enviat a un París que tampoc és que acabi per enfocar les seves inquietuds. La douce nuite i el seu magnetisme fa d'ell un més de la plèiade de genis creatius que transiten entre l'empremta de la seva necessitat expressiva i el seu lliurament a l'experimentació de tot tipus de plaers i perills.
Des Lleó Carbó i amb la imatge de el quadre (recuperem la idea de Dorian Gray) en el qual queda plasmat l'esperit de Lleó, dels seus descobriments i de l'enigmàtica dona pinzellada fora d'aquest quadre, avancem al costat de nous personatges que van complementant aquest punt d'ebullició de la Bohème, d'aquells dies de descobriment del cultural com a moviment transformador.
La història de Lleó i l'enigmàtica dona sembla extingir-entre les nits parisenques de finals de segle XIX. I no obstant això un petit fil ens la va portant fins a l'actualitat, passant per lleugers nusos de principis de segle XX i arribant l'actualitat d'un parell d'amics que, aprofitant un parèntesi laboral, reprenen un vell projecte sobre una novel·la. Una història iniciada en els seus dies de més tendra joventut, quan treure el cap als dies i sobretot les nits de la bohèmia els va fer encendre en una passió que ens guia a tots pels testimonis últims d'aquells dies: les obres dels seus creadors i cap la resolució d'una mena de misteri existencial sobre la dona que mira, fora de el quadre a qui sigui que fos el seu pintor.
Ja pots comprar la novel·la La dona fora de el quadre, el nou llibre de Nieves García Bautista, aquí: