el gran Pamuk reprèn una narrativa autòctona dels seus orígens turcs per obrir-nos la ment a multitud de plantejaments. Fins a tal punt és així que de vegades l'escenari sembla una simple ambientació necessària perquè el mateix autor sàpiga d'on sortir a l'hora de parlar-nos de la relació fills pares com una mena d'extensió del tel·lúric, amb la força de les tradicions en contraposició de les ànsies per altres aires de les noves generacions, de l'amor per la terra malgrat tot, de la llibertat de l'individu i de com pot fer el coneixement a través de la lectura i la voluntat per obrir-se a noves idees.
Fa uns trenta anys un assassinat va passar a prop d'Istanbul. Pamuk també ens acosta al cas, intentant buscar respostes de manera gairebé paral·lela a la narració, tot i que deixant-nos intuir que el fonament d'aquella mort també té el seu pes rellevant en la història.
I alhora que ens endinsem a l'Istanbul de fa 30 anys entre orient i occident. En un espai proper a la ciutat el mestre Mahmut i el seu aprenent s'entesten a trobar l'aigua que pal·liï la seva pobresa endèmica, malgrat la tossuderia de la terra i la seva negativa a convertir-se en font.
No trobar aigua pot desencadenar-ho tot…
La cultura i la tradició també tenen les sonades tragèdies familiars. Èdip Rei va fer el que va fer, però no va anar al darrere el cas de Rostam i Sohrab, dos relats antagònics sobre morts de pares i fills.
I amb referències de pòsit tan tràgic naveguem entre les aigües de les cultures d'aquí i d'allà, les civilitzacions enfrontades en miralls i els dubtes que sempre resideixen en els éssers lliures que malgrat els corrents respectius dubten. L'ètica és variable, l'art, malgrat despertar sensacions antagòniques segons qui ho admiri, és imperecedero fins a l'últim dels dies en què pugui ser contemplat.
Una gran petita història del mestre Orhan Pamuk.
Ja pots comprar la novel·la La dona de cabells vermell, el nou llibre d'Orhan Pamuk, aquí: