Les novel·les històriques centrades en períodes tan suggeridors com el segle XVII, amb la civilització occidental sotmesa a perillosos vaivens, sempre han tingut per a mi un regust especial. Si a més centrem la trama a Roma, la ciutat eterna i inici de tota cultura occidental, ja es pot vaticinar que acabaré gaudint de plantejament i escenari sens dubte.
Ficcions d'aquest tipus, i d'historiadors o arqueòlegs com Marcello Simoni, coneixedors d'aquesta realitat vetusta i dels seus detalls més ínfims suposa un gustós viatge a aquests usos i costums dels homes i les dones en què encara ens reflectim en les nostres llengües, la nostra moral i en multitud d'altres aspectes.
Al llibre La marca de l'inquisidor tot s'inicia com una novel·la de suspens, una mena de gènere policíac retrotret a aquest segle XVII que il·luminava descobriments científics rellevants.
Però és clar, entre la ciència i la religió la disputa ja estava servida. El que abans explicaven les creences ara es convertia en camp fèrtil per a aquestes suposicions científiques que semblaven atemptar el Creador mateix.
L'ús de la impremta es podia ocupar de divulgar aquesta saviesa diabòlica. Gran part de l'Església comprenia aquesta opció com un atac, no només per l'heretètic sinó també per la pèrdua de poder sobre les consciències d'una gent que pogués entendre que les coses podien tenir una explicació racional…
La qüestió és que comencem a llegir amb un mort. El cos roman atrapat entre les planxes d'una impremta. El nostre Sherlock Holmes de torn, o millor dit el fra Guillermo de Baskerville es converteix en aquest cas en Girolamo Svampa, encarregat d'esbrinar què ha passat.
És clar que no pocs desitjaran que mai se sàpiga la veritat. Al preu que sigui… L'obscurantisme continua sent refugi espiritual per a creients cecs, per a hàbits abnegats i, sobretot, per a mitres i anells pastorals.
Ja pots comprar la novel·la La marca de l'Inquisidor, el nou llibre de Marcello Simoni, aquí: