Una imatge bucòlica d'una vall nevada pot oferir diferents visions i interpretacions molt diferents. La uniforme bellesa blanca d'una naturalesa entrega a la hibernació també pot suposar aïllament, inactivitat, letargia, avorriment, o fins i tot por per sentir-te apartat de tot, a mercè d'un temps inclement que sembla alterar l'entorn, com apoderant-se'n per sempre.
I no obstant, insisteixo, hi ha molt d'encant en una cabana solitària des de la qual fumeja una xemeneia. Símbols de civilització, calor, humanitat i familiaritat.
Totes aquestes sensacions i imatges nodreixen aquesta història, la doten d?aquesta ambientació contradictòria, is?aprofiten d?aquest joc dual per obrir-nos a una història certament desconcertant.
És ple de Nadal i tornem a la imatge de la cabana… Des d'ella emergeix una figura, és un home… La seva respiració accelerada es manifesta en un dens vapor que surt a dojo de cada expiració. Tot just hi ha llum natural, el sol ja va renunciar al seu intent per escalfar el terra més que reveberar inútilment sobre la neu.
L'home sembla governat per una còlera que només podem associar amb la bogeria, la desesperança o una frustracció enorme.
És llavors quan la bucòlica imatge va decaient i tot adquireixen un to blau fosc més gran.
Voldríem saber què és el que condueix aquest home a una activitat frenètica semblant. La destral a les mans ens fa retrocedir. Els arbres van caient conforme la potència dels cops del tall de la destral els fa doblegar-se i finalment jeure.
Esbrinar què passa, descobrir els motius per a aquest atac de ràbia és el fonament d'aquesta histora.
És Nadal, tot pot passar… i de la mateixa manera que una gran nevada pot despertar sensacions contradictòries segons l'observador, el Nadal també provoca sensacions contraposades segons l'ànima de cadascú…
Ja pots comprar la novel·la La gran nevada, el nou llibre de Holden Centeno, aquí: