L'Orestíada té aquest punt d'obra immortal. La seva immaculada conservació des de l'antiga Grècia fins avui, la converteixen en un enllaç amb l'origen de la nostra civilització, en una via de comunicació amb aquest món en què tot va començar.
I com diu la cita llatina: Nihil novum sub sole, la interpretació d'aquest llibre La casa dels noms de Colm Tóibín, ens recorda precisament això, que no hi ha res de nou sota el sol. El teatre pel qual passessin els personatges de l'Oriestíada d'Èsquil continua sent el mateix avui. Perquè, citant en aquesta ocasió a Terenci: Homo sum; humani nihil a me alienum puto. O sigui que res del que és humà no és aliè.
Des del primer humà fins al que pronunciï l'últim adéu, haurem estat el mateix, les mateixes emocions, els mateixos dolors i passions, la mateixa ambició, el mateix odi i un idèntic amor com a única voluntat capaç d'enfilar-ho tot.
De qualsevol manera, en l'aspecte pràctic, sempre resulta arriscat visitar un clàssic i retirar part de la seva pàtina perquè encaixi bé en el temps actual. Només el profús coneixement de la intenció que es mou darrere d'una obra clàssica d'aquest calat possibilita aquesta màgica translació de les sensacions i les intencions de l'autor.
Però no hi ha dubte que Colm Toíbín ho aconsegueix. Dóna a la tecla. Encerta en l'elecció del personatge més profund de l'obra: Clitemnestra, la dona i la mare plena de rancúnia i necessitada de justícia finalista. Arribar a penetrar la psique d'aquest personatge mil·lenari femení confereix a aquesta interpretació l'etiqueta d'obra mestra.
Com a resultat trobem una trama amb la qual cultivar-nos alhora que revivim la Història dels nostres més vells antecessors, aquesta història que va quedar meravellosament gravada a les llegendes i mites que l'Oriestíada va portar fins als nostres dies.
Ja pots comprar la novel·la La casa dels noms, el nou llibre de Colm Tóibín, aquí: