La cara nord del cor, de Dolores Redondo

La cara nord de el cor, Dolores Redondo
clic llibre

Comencem des del rerefons d'aquesta novel·la. I és que els personatges turmentats sintonitzen sempre amb aquesta part de l'lector que el vincula amb el seu propi passat; amb els errors o els traumes que en major o menor mesura semblen marcar amb intensitat el sinó de l'existència. Per sobre de les bones decisions i les reeixides conseqüències.

A la fin tot se circumscriu a la sensació del peremptori, de l'única oportunitat per prendre les decisions. Una cosa que fet i fet genera aquest pes existencial de el temps limitat.

Pot sonar massa transcendental per parlar de la preqüela de la triomfant saga de l'Baztán de Dolores Redondo, Aquesta obra que va servir perquè el gènere negre es popularitzés amb més intensitat si cap a Espanya.

Però és que el personatge d'Amaia Salazar deixava tants caps per lligar en el personal, tant suc sobre la seva infància i joventut esquitxades pels esdeveniments més disruptius a l'existencial, que un retorn a la saga des dels orígens apuntava sens dubte a totes aquestes ombres cernidas sobre la brillant inspectora.

Ens ubiquem en 2005 i aviat reconeixem a Aloisius Dupree, investigador amb el qual Amaia contactava en alguna ocasió en la trilogia inicial. Ell és l'encarregat de conduir una reunió de cossos de policia de tot el món sota el paraigua de l'FBI a la ciutat de Quantico, on té la seu el departamente de formació d'aquest cos nord-americà.

Amaia destaca en gran manera durant la instrucció i és inclosa en la investigació d'un cas real. La seva especial connexió amb el modus operandi de les ments criminals (que ja vam poder endevinar en la trilogia) queda manifesta de nou aquí.

Però el seu viatge iniciàtic en el professional que la submergeix de ple en el cas de l'criminal conegut com «el compositor» (pels motius més truculents que podem imaginar) es veu trastocada quan una imperiosa necessitat la reclama des de la seva originari Elizondo.

Però Amaia ja està embarcada (mai millor dit per a una Nova Orleans submergida pràcticament sota les aigües després del pas d'aquell huracà Katrina), i deixa la seva realitat més personal aparcada, suspesa, detinguda. La figura del seu pare la mou entre contradictòries sensacions de derrota i amor residual. Perquè va ser ell, Juan Salazar, qui no va saber salvar-la de les seves pors més profunds perllongats fins avui.

Encara que bé és cert que el d'Amaia i els seus traumes té aquest no sé què de destinació infranquejable. I això la connecta especialment amb Dupree, el seu cap en la investigació als Estats Units. Perquè també ell ha transitat per les seves particulars inferns, més truculents si és possible, a l'americana on tot sembla sempre més en gran.

La trama avança amb diversos fronts oberts, des de l'ara remot Elizondo fins a una ciutat fantasmagòrica com Nova Orleans, fosca i sufocant entre el sinistre total de Katrina i la seva herència esotèrica.

Perquè més enllà de l'assassí anomenat com el compositor, l'hecatombe de l'huracà sembla remoure-ho tot fins a aconseguir les existències creuades d'Amaia i Dupree. Sense que realment pugui considerar-se a compositor com un actor secundari, nous assumptes de l'passat emergeixen entre la crescuda de les aigües, com malsons que el gran huracà s'ha encarregat de recuperar per a trasbalsar a el lector en un canvi constant d'escenaris frenètics.

La Història de l'home és la història de les seves pors a qualsevol lloc de món, arriba a assegurar Dupree en alguna de les escenes d'aquesta novel·la, confirmant en el moment precís en què la trama iguala Elizondo i Nova Orleans.

Personatges en les ombres, bruixeria, vudú, desastres naturals. Una proposta narrativa que avança sota la simfonia d'un violí sinistre capaç d'evocar tants assumptes pendents a un i altre costat de l'oceà atlàntic. L'èxtasi de la novel·la negra es va albirant com un horitzó que t'impedeix deixar de llegir.

Una novel·la negra total, amb relampagazos de terror fins i tot que ens apropa més encara a aquest gran personatge que ja és Amaia Salazar. Ella té ara tan sols 25 anys però ja dibuixa aquesta determinació de la inspectora que arribarà a ser. Només que l'obaga generada des dels profunds boscos del seu cor, com una força tel·lúrica que la vincula a l'Baztán, segueix despertant els mateixos calfreds de gelor de qui tracta d'escapar de les pors. I curiosament en aquesta por resideix la seva capacitat extraordinària per a la investigació. Perquè ella és l'agulla al paller ...

Ja pots comprar la novel·la La cara nord del cor, la novel·la de Dolores Redondo, Aquí:

La cara nord de el cor, Dolores Redondo
5 / 5 - (16 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.