Dos records inesborrables m'assalten quan penso en el personatge de Jesús Gil. El primer és el de l'famós jacuzzi envoltat de mamachichos, el segon el fitxatge de dos jugadors africans per al atleti, el van acusar de fer-ho per blanquejar diners. Quan els nois es van posar a tocar pilota en la presentació i no donaven peu amb bola, l'evidència va resultar hilarant ...
La veritat és que si hi ha un terme que pot definir Jesús Gil és el de populista. El seu exercici com a alcalde de Marbella i president de l'Atleti va transcendir a màxim nivell, sent notícia dia sí i dia també per les seves sortides de to i el seu llenguatge directe.
Pot fins i tot que Jesús Gil fos el primer gran populista. El dirigent que va crear escola en això de ser directe per guanyar-se a un poble àvid de llenguatge sense eufemismes, de veritats subjectives en cru, tot i que puguin ser contraproduents per al propi personatge. (Qui no se'n recorda d'aquest fascinant feix de bitllets amb el qual podia anar gratificant a les gents que li demanaven alguna cosa pel carrer)
Jesús Gil va ser un nou ric, un home de poder fet a si mateix. Caràcter no li faltava i de voluntat també anava sobrat. És el que té quan algú aconsegueix ascendir des estrats socials no de el tot afavorits. Aquells que aconsegueixen créixer quan ho tenen tot en contra solen acabar considerant-herois intocables.
En el terreny polític tots recordem aquells tripijocs a Marbella, a l'ombra van néixer multitud de nous personatges de l'escola de el partit GIL Esperpento o frikisme, miralls on la gent agradava de mirar-se, esperant poder tenir la mateixa sort que aquests ídols de fang.
En l'estrictament futbolístic, cal reconèixer que Gil va viure alguns bons anys de la seva Atleti, però quan la cosa es torçava, els entrenadors eren decapitats ipso facto.
Un home sense embuts ni es dobleguen, per al bo i per al dolent. Una inoblidable figura de la vida púbica espanyola. Aquest llibre ens presenta la seva història.
Ja pots comprar Salvatge: La imperiosa història de Jesús Gil i Gil, El llibre d'Iván Castelló, aquí: