Un dels llibres que tot aspirant a escriptor actual hauria de llegir és mentre escric de Stephen King. L'altre potser és aquest: Frantumaglia, de la controvertida Elena Ferrante. Controvertida en diversos sentits, en primer lloc per pensar que sota aquest pseudònim només hi hagués fum, i en segon lloc per plantejar-se que aquest descobriment podria haver estat una tècnica de màrqueting… el dubte sempre hi serà.
Però objectivament, sigui qui sigui l'autor o autora que hi ha darrere, Elena Ferrante sap de què es parla quan escriu, i més encara si del que parla és precisament de l'acció d'escriure. Com en moltes altres ocasions, mai està de més començar per l'anecdòtic per anar aprofundint en un assumpte.
L'anècdota en aquest assaig que ens va a parlar de el procés creatiu versa sobre la pròpia paraula frantumaglia. Un terme de l'entorn familiar de la pròpia autora que s'emprava per definir sensacions estranyes, records mal gravats, dejá vú i algunes altres percepcions acumulades en algun espai remot entre la memòria i el coneixement.
Un escriptor o escriptora afectat per aquesta frantumaglia té molt de guanyat en aquest arrencada ràpida davant el foli en blanc, aquestes sensacions resulten derivar en profuses i noves idees sobre qualsevol tema a tractar o qualsevol escenari de descriure o qualsevol metàfora suggerent a incloure.
I així, des de l'anècdota, ens acostem a l'escriptori d'Elena Ferrante, on guarda els seus llibres, els seus esbossos d'històries i les seves motivacions per escriure. Un escriptori on tot neix atzarós i acaba sotmès a un ordre que acaba per contrariar la casualitat i la inspiració.
Perquè les cartes, entrevistes i conferències que s'inclouen en aquest llibre, van néixer aquí, en aquest escriptori tan sobri com màgic. I per mitjà d'aquesta narració gairebé epistolar arribem al nivell més íntim de l'escriptor, on es barregen la necessitat d'escriure, la creativitat que l'empeny i la disciplina que l'acaba cavalcant.
Ja pots comprar el llibre Frantumaglia, L'últim llibre d'Elena Ferrante, aquí:
1 comentari a «Frantumaglia, d'Elena Ferrante»