Fa poc vaig llegir sobre el final de Ernest Hemingway. El pas de el temps permet aprofundir en els detalls més escabrosos de el mite, inclòs el seu suïcidi. Segons aquest testimoni d'algú proper, l'autor es va aixecar un matí, es va posar la bata vermella d'emperador de casa, va rescatar del seu amagatall la clau que albergava les seves armes i amb la parafernàlia de la mort més teatral, va acabar per disparar-se amb el arma recolzada a terra mentre ell s'allotjava en la seva particular tron del no-res.
A l'presentar aquesta reedició he recordat aquest detall revelat fa ben poc, una sortida d'escena pròpia d'un personatge intens que un dia va descobrir que ja no tenia més ganes de seguir endavant. Aquest llibre, el seu primer volum de contes part de l'altre extrem, dels fervents inicis literaris en què ja apuntava al capdamunt des dels seus vint anys.
I avui, considerant aquest ventall entre el principi i la fi de l'escriptor podem entendre que Hemingway es va buidar de el tot per igual, entre la seva literatura i la seva intensa forma de vida.
«En el nostre temps» reflecteix el món de 1925 amb aquesta revisió que fa tot conte. Uns contes que extreuen un particular gust de crònica metafòrica des de la joventut d'aquells dies que ja portaven aromes de derrota i conflicte, en un món encara sacsejat pels efectes d'una Gran Guerra en la qual ell mateix havia participat en el front italià com a conductor d'ambulància.
Així que ens trobem amb un llibre inèdit a Espanya, i que realment compendia molt i bo de l'escriptor puixant que atresora vehemència amb el suport d'una realitat crua que ell mateix va decidir conèixer de primera mà. Una edició que suposa una aproximació necessària per a tots aquells convençuts lectors de el geni americà que va trobar a Espanya un refugi intens de color, vida, llums i ombres.
Tots els contes de l'volum s'encasten per fer especial afany en el missatge metafòric de l'conte, en la faula passada pel tamís de la realitat, en una barreja impossible per a qualsevol autor excepte per a un Hemingway que en aquelles primeres narracions semblava voler fer crònica de primers anys de joventut esquitxada de reminiscències a l'paradís sempre perdut de la infància.
La joventut sempre és energia generada pels espurnes de felicitat. I contes d'un Hemingway vint com «Fora de temporada» «El riu dels cors» o «Gat sota la pluja» donen bona mostra d'aquesta energia orientada cap a una explicació de l'món, una explicació en primera instància per a l'autor que necessita descobrir el món i com a derivada una colorista transformació per al lector enamorat d'escenaris, idees, color, tensions, pulsions soterrades i vida.
Ja pots comprar el llibre «En el nostre temps», l'opera prima de Hemingway, aquí: