Es poden trobar moltes analogies pel que fa a una intenció potser no tant buscada però sí aconseguida, entre aquesta novel·la històrica i la recent obra d'aventures «La llegenda de les dos pirates«, De Maria Vila. Les similituds parteixen del punt reivindicatiu a la imatge d'una dona pirata.
Si considerem que el símbol actual d'un pirata s'associa més (oblidant les connotacions pròpies d'moment com autèntics lladres) a la llibertat, a la insurrecció a les normes i costums, a la recerca de tresors que bé podrien assemblar-se a conquestes socials pendents per les dones ... És fàcil així ajustar el femení cap a aquest ideal de l'pirata que s'obre pas entre procel·losos mars cap inspiradores illes ...
Però el més fascinant de tot és que la imatge de dona pirata no és només una translació feminista del nostre temps. La veritat és que van existir aquestes dones pirates, corsàries, bucaneras o filibusteras. La pirateria com un àmbit avantguardista pel que fa a drets i reconeixements de la dona i la seva vàlua. Camina que no és curiosa la Història ...
Passant al concret d'aquesta novel·la, ens retrotraiem a el segle XVIII. Gregoria capitaneja el seu vaixell pirata i clava diversos cops a tot aquell agosarada que s'embarca en els seus dominis: el mar.
Tot el que Gregoria va guanyar en la seva vida va ser la seva llibertat (certament el màxim al que es pot aspirar i tota una utopia en els nostres dies de eufemística democràcia i paradoxal estat de benestar). Així que Gregoria decideix narrar tot el que ha estat a la seva néta, amb l'esperança o simplement l'anhel que la jove dona sàpiga prendre les millors decisions en un moment crític de la seva vida.
Gregoria Salazar té molt a relatar al seu jove descendent. Només que compondre el relat no és gens fàcil. Instants vitals envoltats de grans secrets, de viatges cap a l'interior i l'exterior del seu ésser. L'amor i la venjança, la tragèdia i també la comèdia, tot el que cal per determinar una vida plena.
Ja pots comprar la novel·la El secret de la Tritona, El llibre de Manuel Pinomontano, aquí:
a mi m'ha semblat una gran novel·la sobre tot per la seva forma de narrar, les seves descripcions, el seu llenguatge que et porta de la consulta a l'diccionari a l'Llenguatge mes popular, i a més amb un temàtica més enllà de la pura aventura, la llibertat d'un mateix ia través d'ella aconseguir-la als que ens envolten
no puc parar de llegir-la, la vaig comprar ahir i estic enganxat, una narrativa estupenda, un passeig per l'imperi espanyol al segle XVIII, una mica més que una novel·la de pirates, té intrigues, amor, i un personatge fascinant, Gregoria Salazar.
I el que et queda ...
la vaig acabar ahir, fascinant ... al final, que no m'ho esperava, em va encantar. Una de les millors novel·les que he llegit en els últims anys
M'alegro. Potser et toqui ara emprendre la lectura de la llegenda dels pirates ..., https://www.juanherranz.com/la-leyenda-de-las-dos-piratas/ Per seguir solcant els mars amb aguerrides dones pirates als comandaments ...