El títol d'aquesta novel·la ja és una declaració d'intencions, una intenció de del seu autor, l'actor Ken Appledorn, marcada per la voluntat de transmetre la part més còmica d'un viatge iniciàtic, el que va acabar convertint a un noi de barri de Detroit en un devot de la Sevilla més castissa.
I és que els clixés, els estereotips i els costums populars són un gran brou de cultiu per despertar la hilaritat de l'estranyament. Ken és un sevillà forjat a força d'ensenyaments tòpiques i adopcions de costums. I ell gaudeix molt d'això, d'aquesta mena de bany de costums que comencen despertant la curiositat de l'lector prossegueixen dibuixant el somriure de l'lector i acaben despertant el riure completa.
Sens dubte ens agrada descobrir com ens veuen des de fora. Ens enroquem més encara en el nostre bagatge cultural i ens posem vestit de lagarterana si és menester. Som de fer nacionalisme dels detalls, del que és petit, del que estrambòtic, som un país de contrastos en els que busquem sempre el còmic per superar la tragèdia.
I sens dubte aquesta actitud té encant per als que ens visiten més enllà de les muntanyes o els mars. Més encara per a un tipus americà, dels de la amèrica més americana. A Ken li ronda la fascinació per la nostra actitud exòtica, de tribu desapegada de tot, aviciada de el passat però al seu torn respectuosa amb el passat i esperançada amb el futur.
Una singular idiosincràsia que va acabar calant en l'actor Ken Applerdon, qui ens acaba oferint aquest llibre De Detroit Triana perquè continuem donant curs a aquest riure de nosaltres mateixos, enfrontats a l'espill de l'món, on tot el que s'anima a treure el cap, acaba rebentat i al seu torn embriagat per un riure lúcida, amarga en ocasions però sempre sanadora.
Pots aconseguir el llibre de Ken Appledorn, De Detroit Triana, aquí: