Polèmiques recents a part, la veritat és que Javier Marías és un d'aquests autors diferents, capaç de treure chicha a qualsevol història, dotant les escenes quotidianes d'un pes i una profunditat aclaparadora, mentre que la trama avança amb peus de ballarina.
Potser per això, la ment d'un creador com ell llisqui cap que és políticament incorrecte sense cap indici de rectificació i fregant la falta de respecte (així ho veuen al menys els que sí que es cenyeixen al que és políticament correcte). Però com diria Michael Ende, «això és una altra història i ha de ser explicada en una altra ocasió». Ja se sap que les opinions són com els culs, tothom té un.
Respecte al substancial d'aquesta entrada, el llibre Berta Illa ens presenta la construcció d'una vida en comú, d'un projecte familiar aixecat des de la joventut fins a la maduresa (aquest crític estadi on poden néixer els dubtes del que recorregut fins al moment).
Berta Illa fa molts anys que dorm al costat de Tomás Nevinson. Comparteixen el seu dia a dia, tan particular per les seves elevats acompliments com a general en les seves rutines de portes cap a dins. La vida en comú d'aquests dos personatges ofereix aquests brillantors follets dels grans dies i les ombres dels pitjors moments, abunda en la idea de la lleugeresa de l'ésser en contraposició a idees com permanència, unió, estabilitat i rutina. Encara percepcions de la situació matrimonial part, el que mou aquesta història principalment és el paper que Tomàs Nevinson ha d'assumir de portes cap a fora de casa seva. Tomàs es veu forçat a situacions de difícil encaix amb la seva vida personal, convertint el seu matrimoni per moments en un cúmul d'absències i fins i tot desaparicions prolongades.
Mentrestant, la rutina que més o menys poden compartir Tomàs i Berta, però, dóna per a molt. Sempre sorgeixen desencadenants que semblen buscar la implosió de tota relació. Transcendentals instants i descobriments o capritxosos despertars d'anhels i desitjos de solitud. Berta i Tomàs, personatges pinzellats com els equilibristes que som tots, sentint-nos segurs en la nostra quotidianitat però espantats davant un pas de el temps que se'ns ve a sobre a l'fer introspecció, i que ens convida a avançar en la seva corda fluixa amb un paradoxal i temptador por .
Berta Illa, un personatge femení que em recorda a Càndida (Una família imperfecta, de Pepa Roma), Assumeix un paper en el qual tots ens podem veure reflectits. Des de la seva més tendra joventut fins l'avui se li representa de tant en tant un erm de temps, en el qual amb prou feines ha pogut fer res, en el qual gairebé no ha passat res, sent que els anys han passat i la vellesa treu el cap en tot el que l'envolta.
Un desagradable aroma a oportunitats perdudes, a viatges personatges mai empresos, habita en tota ànima que treu el cap a la finestra de la rutina.
Ja pots reservar el llibre Berta Illa, la nova novel·la de Javier Marías, aquí:
1 comentari a «Berta Illa, de Javier Marías»