Les conseqüències de ser estrany, la frontera entre la genialitat i la bogeria o entre l'excentricitat i el frikisme. La turmentada realitat final que ja venia anunciada pels llampecs de la bogeria.
Abans de l'huracà ens explica la història de Curro, ingressat actualment en un centre psiquiàtric però amb la ferma determinació de reprendre les regnes de la seva vida. Sota la nova i espectral lucidesa que per fi governa l'esperit de feina, la fugida és l'única solució per reprendre el que vulgui que fos el seu destí.
I mentre Curro trama la seva fugida, a l'alè de les seves creacions més imaginatives i delirants, comencem a descobrir qui va ser realment Curro.
Ens retrotrem més de 30 anys fins a l'any de taronger i el seu mundial de futbol a Espanya. Anem coneixent l'estrambòtica llar que la va acollir durant els primers anys de vida, un humil habitatge a punt de ser fagocitat per l'extraradi d'una Barcelona insaciable de nou espai.
Curro va tenir un millor amic, Priu, en la relació del qual podem reflectir-nos qualsevol de nosaltres, amb aquest toc nostàlgic de la infància, del món per descobrir. Les rareses de Curro, compassades pel no menys peculiar Priu resulten simpàtiques, la singular llampada de les rareses ens identifiquen també davant la mania de la normalitat…
Però sabem que Curro, i el seu món, està orientat cap a la catàstrofe. Potser en altres circumstàncies el pobre Curro podria haver tirat endavant, més o menys, malgrat ser vist com la bestiola rara pels seus congèneres… No obstant el nucli familiar de Curro és precisament això, un nucli a punt d'explosionar definitivament.
Així, de les pinzellades jocoses de la infància, de la suau tristesa que desprèn de vegades la vida de barri, passem ràpidament al contrast de la fatalitat. Curro és massa jove, amb prou feines dotze anys, per assumir un destí tan tràgicament marcat, però és el que hi ha…
Un punt d'amarga resignació emergeix a la trama. I en la pròpia ambientació dels vuitanta que encara ens ofereix una ullada decadent d'una societat que sembla treure el cap al futur sense tenir-les totes.
Les oportunitats als extraradis de qualsevol ciutat es redueixen dràsticament. Les possibilitats de l'insegur Curro enmig de l'huracà de la família són el 0 absolut.
L'esperpèntica família de Curro per moments ens desperta un somriure àcid, amb aquesta inquietant ombra de l'humor negre que acaba tocant la fibra quan s'aconsegueix l'empatia, el patiment real del personatge.
L'huracà s'acaba generant, això que avui es diu ciclogènesi perfecta es va tancant al voltant de Curro. I, malgrat llegir amb un punt d'esperança, el més estrany és que hagués passat una altra cosa. Perquè…, si tornem al principi, el Curro d'avui roman internat, planejant una fuga esperpèntica.
Ja pots comprar la novel·la Abans de l'huracà, el nou llibre de Kiko ama, Aquí: