Em sembla que el cinema espanyol Ă©s com mĂ©s democrĂ tic, mĂ©s ajustat a la realitat de les virtuts interpretatives. Comparant-ho amb Hollywood, em refereixo. Perquè a iankilĂ ndia si un Ă©s guapo pot aprendre a interpretar sobre la marxa, mentrestant va enlluernant l'espectador des del fĂsic al mateix temps que els efectes especials i les trames facilones componen aquest cinema taquiller made in USA. No vull dir amb això que no hi hagi actors i actrius enormes per allĂ , però hi ha força mĂ©s mediocres sumits en la inèrcia de les produccions faraòniques que tot ho enterren.
Sens dubte la cosa és que de vegades aquests actors improvisats trets com del modelatge no sempre arriben a actors. Mentre que un actor a Espanya com Javier Cámara acaba sent-ho en el seu rang més alt, demostrant una capacitat camaleònica nascuda amb aquesta puixança de la vocació, de l'actor de bressol.
Ens fèiem amb ell a la sèrie «7 vidas», però com passa amb tot bon actor un altre tipus de reptes van trucar aviat a les portes i la gran pantalla el va rebre amb els braços oberts. Al final es tracta de fer pel·lĂcules de tota mena, no nomĂ©s superproduccions de postureig i picades d'ullet de l'heroi de torn sinĂł tambĂ© obres mĂ©s realistes, mĂ©s creĂŻbles, mĂ©s humanes des de la capacitat empĂ tica de l'actor a la pell de qualsevol protagonista extret amb rabiosa versemblança de el nostre mĂłn real.
Després poden arribar un altre tipus descenaris de tall més fantà stic, de terror o còmics. Però llavors l'actor ja està bregat i tot transcorre amb més emotivitat. Un brindis per grans actors com Javier Cámara.
Top 3 pel·lĂcules recomanades de Javier Cámara
Viure Ă©s fĂ cil amb els ulls tancats
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:A mi és que això de les road movies ja m'ha guanyat d'entrada. La cosa és que si afegim un personatge com l'Antonio, transmetent més als seus silencis que als dià legs, la cosa queda rodona. Sembla que, a més dels paisatges, tot a la vida passa de gorja per al bon professor d'anglès. Un paio decidit a conèixer John Lennon com el més necessari dels pelegrinatges pseudoreligiosos del món.
Amb un punt Quixotesc, el nostre Antoni va guaitant circumstĂ ncies diverses en un passar de la vida que sembla moure's amb força centrĂpeta sobre ell. Res millor que ser un tipus obert, un punt bohemi i confiant en l'existència de reductes d'humanitat sobretot a la joventut que observa però que ell ja no tĂ©, per reaprendre constantment, cada quilòmetre i parades recorregudes…
El 1966 un John Lennon en plena crisi existencial que el porta a pensar a deixar definitivament els Beatles i convençut de poder llançar-se a la carrera de actor, arriba a Almeria per rodar a les ordres de Richard Lester una pel·lĂcula antibel·licista: Com vaig guanyar la guerra.
Antonio és fan incondicional del quartet de Liverpool i professor d'anglès en un humil col·legi de Albacete, que utilitza les cançons dels Beatles per ensenyar anglès, decideix emprendre el viatge per conèixer-lo i fer-li una petició inusual.
A la ruta, es creua amb Betlem (Natalia de Molina), que s'ha escapat de la tèrbola reclusiĂł a què estĂ sotmesa per la seva famĂlia i per l'entorn social del paĂs, ja que tĂ© 20 anys, però carrega amb un passat del que foge. Tots dos ensopegaran amb Juanjo (Francesc Colomer), un adolescent de 16 anys, que s'ha fugat de casa en plena rebel·lia juvenil i enfrontament amb el seu pare (Jorge Sanz), conservador, poc tolerant i poc afĂ als canvis. La llibertat i els somnis sĂłn els eixos centrals del viatge en què no nomĂ©s trobaran el cantant, sinĂł tambĂ© ells mateixos. El resultat d'aquella aventura captivadora Ă©s el tema Strawberry Fields Forever, un tema al que Lennon recorda la seva infantesa.
La torre de Suso
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:L'humor, ben presentat, Ă©s capaç de tocar-nos fins al fons. És clar que el punt de partida d'aquesta pel·lĂcula Ă©s el contrari. L'amic mort a qui la resta de col·legues de tota la vida es disposen a rendir el seu homenatge degut.
Les coses entre amics solen ser esbojarrades i divertides…, o almenys en el record de la joventut compartida mĂ©s. Per això l'adĂ©u de Suso juntament amb l'homenatge a causa del seu pas pel mĂłn Ă©s, en part, un motiu per a la festa. Els camins de la vida sĂłn imprevisibles a mesura que el temps va passant i els juraments i nocions d'eterna amistat es van desfent en part com una infidelitat amb un mateix. D'aquĂ l'afany jocĂłs pel qual ens mou aquesta pel·lĂcula. Pot ser que sigui un va intent per tornar a ser joves per uns dies o potser pesi mĂ©s la sensaciĂł de deute amb Suso com una factura a pagar-se tambĂ© cadascĂş amb si mateix.
Cundo Ă©s un asturiĂ que emigra a Argentina per cercar una nova vida. Deu anys desprĂ©s torna a la seva terra, la Conca Minera Asturiana al funeral d'un vell amic, Suso. La pel·lĂcula narra el retrobament amb els seus familiars i amics i com Cundo vol complir l'Ăşltim somni de Suso. El llargmetratge Ă©s un homenatge a lamistat. I sobretot a l'amistat en unes edats en què no tens tan clar per què hauries de continuar sent amic dels teus amics de la infĂ ncia.
L'oblit que serem
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Veient el cartell d'aquesta pel·li, mentre em disposava a entrar a sala per veure'n una altra, no vaig poder evitar apuntar-me-la per a la segĂĽent visita al cinema. El tĂtol recollit de la novel·la de HĂ©ctor Abad Faciolince, acompanyat d'una fotografia que desprèn pura malenconia de la bona, em va guanyar immediatament. Vaig poder llençar-me mirant el cartell a grans dimensions uns deu minuts, com volent entrar en escena. I sĂ, quan veus la pel·li acabes per treure el cap a aquest pati amb la seva font de pedra…
La cinta s'ambienta durant la violència que va viure Colòmbia als anys 80 i bona part dels 90, època dels grans capos de la droga i els grups paramilitars que, amb el suport de sectors polĂtics i militars, feien callar les veus d'aquelles persones crĂtiques de lestabliment (defensors de drets humans, professors universitaris, sindicalistes, integrants i simpatitzants de moviments i partits polĂtics desquerra).
Aquesta època serveix com a teló de fons per explicar la vida de Héctor Abad Gómez des de la visió amorosa i orgullosa del seu fill Héctor Abad Faciolince, com una mena d'homenatge al seu pare ja mort, mostrant l'amor incondicional d'un pare a un fill i viceversa, com un vincle gairebé sobrenatural que lliga els implicats en un contracte que només es trenca amb la mort d'un d'ells.
És un amor que creix amb els anys entre el seu pare i ell, convertint-se en una narraciĂł que porta a col·laciĂł la vida, obra i mort del seu pare, del dolor profund que li va causar un paĂs que s'enfonsava a la mĂ©s negra de les hores , violentant i massacrant tot aquell que donĂ©s la seva veu de protesta.
La pel·lĂcula Ă©s entenedora en la mesura que remarca els estereotips d'una època trĂ gica que encara no ha estat totalment explorada ni explicada, utilitzant com a font la visiĂł idealitzada que un fill tĂ© del pare assassinat.
