Les perfeccions, de Vincenzo Latronico

Entre les més enervants tendències del nostre món actual, destaca la idea de l'autorealització més plena com un compendi entre allò laboral, allò existencial, allò espiritual amanit amb una felicitat permanent. Coses del màrqueting que tot ho aconsegueix, fins a la més profunda percepció de la vida. Noves generacions actuals que apunten a això d'una feina que no és feina (que sona fantàstic), una exploració de tot en creixement constant. En resum, un ego explotant cap a tots els punts de l'espai temps per aparcar qualsevol altra noció que no porti el jo davant.

La perfecció del superjo de Nietzsche traslladada al més quotidià. El resultat és una trama en espiral cap al desastre via desencís, frustració i qualsevol altra sensació més enllà del punt central del forat negre encantat de devorar tantes ànimes del món actual.

Anna i Tom són una parella de joves que treballen com a dissenyadors gràfics des de casa. Aprofitant la flexibilitat de moviments que els proporciona la seva professió, decideixen instal·lar-se en un apartament lluminós a Berlín, capital cosmopolita per antonomàsia, on creuen que podran fer realitat els seus somnis.

Aquests somnis passen per viure sense cenyir-se gaire a les convencions, reinventar codis de conducta i explorar nous espais. Ells gaudeixen amb passió del menjar, dormen, es deixen caure per festes il·legals, volen creure que són una parella oberta a l'experimentació sexual, s'esforcen per comprometre's amb ideals polítics progressistes quan es produeix la crisi dels refugiats…

No obstant això, el temps passa, la monotonia comença a treure el cap, els amics tornen a casa i tenen fills, el treball creatiu esdevé rutinari i els ideals que semblaven a l'abast de la mà es mostren esquius… Anna i Tom se senten atrapats, entestats a trobar alguna cosa pur i veritable. Però realment existeix?

Vincenzo Latronico ha escrit una novel·la concisa i vibrant que és, alhora que un obert homenatge a Las cosas, de Georges Perec, una encertada i implacable crònica generacional. El retrat de la fallida dels ideals, dels dubtes i decepcions que apareixen quan, en fer anys, es deixen els somnis enrere. Una paràbola sobre les nostres vides assetjades per les imatges de les xarxes socials i sobre la cerca d'una autenticitat cada cop més fràgil i rara.

Ja pots comprar la novel·la «Les perfeccions», de Vincenzo Latronico, aquí:

Les perfeccions, de Latronico
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.