Res millor que una bona pel·lícula de por per tapar-te els ulls a les escenes fonamentals i no veure-la. És el que té aquest gustet morbós per veure el protagonista apropant-se al monstruós assassí preguntant allò de Qui va? Qui serà, tros de codonyat, la teva sogra amb un plat de mandonguilles a les 4 am?
De totes maneres és curiós descobrir l'evolució del gènere de terror al cinema. Perquè Freddy Krueger amb prou feines espantaria els adolescents actuals. I del pobre Frankenstein fins i tot els nens riuen. Actualment veig menys trama i més gust pel gore. Encara que vagi la cosa d'esperits que no es poden obrir pas en el pla del tangible, el guionista ja s'ocuparà que volin ganivets capaços de travessar parts toves, decapitar, desmembrar… triperia humana per al costat sinistre de les ments àvides actuals. Avui dia, si busques pel·lícules de terror recomanades, navegues en un immens oceà de sang, bilis i altres «humors»… (pren imatge escatològica)
Així que em diràs romàntic, nostàlgic o el que sigui. Però aquí et portaré les que per a mi van ser o han estat aquestes tres pel·lícules capaces d'eriçar-me la pell i conduir-me pel passadís fins al llit enganxat a les parets perquè cap zombi-fantasma-vampir pugui trincar-me per l'esquena. I sí, gairebé totes tenen un punt retro que segur no convencen aficionats actuals al gènere, però que molts altres recordareu amb aquesta sensació de suor freda, de llençol i manta fins a les orelles i d'encaixada de la núvia que et deixava el braç sense circulació…
Top 3 pel·lícules recomanades de por
l'exorcista
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Gairebé cinquanta anys ens separen des de l?arribada d?aquesta pel·lícula. I no és que jo sigui tan gran, però la cinta va haver de recórrer el món tres o quatre vegades durant diverses dècades, al ritme del cap de la nena protagonista al seu llit. Avui dia és escoltar la BSO de Mike Olfield i posar-me els pèls de punta. Prova, prova:
Aquesta pel·li la vaig veure als meus tendres 12 anys aproximadament. No crec que fos una edat gaire apropiada. Però és que antany això de les edats apropiades era molt relatiu. Els rombes hi eren perquè no veiessis una teta a la tele. Però ningú no sabia de rombes ni d'octaedres quan arribava el cinema d'estiu. La cosa és que després de veure-la aquella tarda nit em vaig ficar al meu llit i vaig passar una matinada toledana, amb la imatge de la nena fent els vòmits, parlant en arameu i amb el rostre ple de sinistres estigmes…
No sé…., potser la veiés ara i no em semblés per tant. Segurament caldria un remake amb nous efectes especials. Perquè en aquests temps certs efectes dels vuitanta fan grima. Veure avui Linda Blair al seu camastre potser se'm faci tan inversemblant com Diana de la sèrie V menjant-se una rata. I, tanmateix, insisteixo, aquelles històries de por tenien un punt de millor desenvolupament que els thrillers actuals.
la resplendor
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Es veia venir. Això de l'escapada a un «acollidor hotel», amb els centenars d'habitacions i els passadissos interminables de moqueta, ubicat al mig d'un gèlid bosc amb el seu aterridor xiulet dels corrents polars apuntava a tragèdia. Més encara amb un Jack Nicholson que ja venia amb la seva tara des que capitalitzés «Algú va volar sobre el niu del cucut».
I encara que la parelleta formada per Jack i Wendy sonava a tomb de nadal, l'assumpte aviat es torça quan el bloqueig creatiu del marit i escriptor acaba transformant-se en una paranoia barreja possessió malèfica, influxos tel·lúrics i accessos extrasensorials a sinistres plans on l'ambientació juga perfectament per compondre aquest tot claustrofòbic i «laberíntic» en què Kubrick va gaudir com un gorrí en un toll.
No podia faltar Stephen King en això dels horrors perquè aquesta novel·la va ser la seva tercera història. I encara que després també vam trobar molt de fantasia que apunta cap a altres vèrtexs narratius, aquesta primera època era tot horrors que tots gaudíem amb aquest insà gust per sortir de passeig cap a la bogeria i la mort per intentar sortir indemnes.
I sí, també aquesta pel·li té el seu BSO que sembla portada directament dels inferns. Escolta, escolta:
Malson a Elm Street
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Sembla mentida però el tiparrac aquell que assaltava els somnis dels adolescents era el llangardaix bo de V. Sí, sí, el rosset de rínxols que passava informació a la resistència… La cosa és que es va haver de cansar de ser tan bo i amb el seu paper de Freddy Krueger ens va sorprendre a tots des d'un àmbit del terror que semblava nou i desconcertant. Si t'adormies no estaves fora de perill i si et poses fins a dalt de centramines per no pegar ull acabaves tan palla que la millor opció semblava lliurar-te finalment als braços de Freddy.
Una difícil tessitura en què mai sabies quan una escena era real o somni i, per tant, mai sabies quan podia aparèixer Freddy amb la seva inspiració sinistra a l'estil Pennywise, el pallasso que Stephen King va maquinar per a It. La cosa va tenir la seva gràcia (o més aviat la seva acolloni) durant les dues o tres entregues primeres. Després l'assumpte es va fer més difícilment digerible i la veritat és que ja no sé ni com va acabar la cosa en la seva sisena o setena entrega.
Però sens dubte aquesta pel·lícula és la font de la qual beuen moltes de les històries de terror per a joves i menys joves on precisament s'enfronta la noció de la joventut i la vitalitat amb les ombres de la mort més inoportuna i dels perills d'insondables inferns d'on a poc a poc van arribant nous monstres per a delec dels apassionats al gènere. Per alguna cosa serà…
En aquest cas no t'oferiré la BSO original de la pel·li. Em resulta molt més graciosa, per tancar aquesta entrada de por, una cançó de Def Amb Dos sobre Freddy Krueger…
1 comentari a «Les 3 millors pelis de por»