El meu cosí 😉 va ser un descobriment d'aquells que fan trontollar els fonaments de l'ofici. Les llegendes es forgen fins a allò mític quan interfereix el que és inesperat, el canvi de sinó, el punt d'inflexió…, cosa que desvia inesperadament el curs de la vida.
Miguel Herrán no apuntava actor, sinó qualsevol altra cosa. Fins que Daniel Guzmán ho va rescatar per a la seva pel·lícula «A canvi de res», cosa que va suposar per a ell a canvi de tot. Això del nihilisme com a actitud juvenil, el segell autoimposat de generació perduda sol devorar multitud d'inquietuds sepultades per les inèrcies de la perdició.
En aquest cas el diamant va acabar sortint des del carbó. I en el procés, Herran va poder implementar totes les sensacions més intenses del cru món real per traslladar-les als seus protagonismes més celebrats que només acaben de començar.
Top 3 pel·lícules recomanades de Miguel Herrán
Fins el cel
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Ángel sabia que, des de dalt de les torres llunyanes del Madrid, ell només era una formiga. La idea se li va quedar gravada mentre observava aquell horitzó retallat pels irregulars gratacels. I un es pot fixar petits objectius a curt termini o decidir emprendre els més grans a la mateixa immediatesa. La qüestió és trobar la drecera…
Al món de l'hampa sempre hi ha possibilitats de medro per a gent sense escrúpols, ni por, ni res a perdre. Però cal ser intel·ligent i acostar-se a qui et pugui fer partícip de les misèries enriquidores de la societat. Cercles d'amistats perilloses, una bragueta de saber on vendre i que subjecten les pilotes perquè no pugin fins al coll amb la policia darrere…
Miguel Herrán encaixa a la perfecció en el somni del maqui de tres al quart. Només que ell no espera l'oportunitat, la busca…, fins i tot a costa de trencar-se en mil trossos finalment, quan les ombres finalment acaben per endur-se la seva ànima.
El dia que Ángel va parlar amb Estrella en aquella discoteca, la seva vida va canviar per sempre. Després d'una baralla amb Poli, el possessiu nuvi de la noia, aquest l'anima a unir-se a la banda d'atracadors de Madrid. Ángel comença a escalar ràpidament en una piràmide d'atracaments, diners negres, negocis tèrbols i advocats corruptes que el portaran a ser acorralat per Duque, un incansable detectiu.
Desitjant els consells de la seva gent, Ángel es converteix en el protegit de Rogelio, un dels tipus que controla el mercat negre de la ciutat. Amb aquest i Sole, filla del capo, Ángel descobrirà que el preu del poder és alt i que aviat haurà de decidir entre el seu futur com a atracador i l'amor de la seva vida, Estrella. Un viatge que va començar al més brut dels suburbis i que té com a principal objectiu el més alt: el cel.
model 77
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Una pel·lícula espanyola a l'entorn carcerari em retrotrau sempre a l'enorme Luis Tosar a Celda 211. I parteix un llavors amb certs prejudicis sobre la capacitat de sorpresa d'una pel·lícula del mateix gènere. I això que el rerefons acaba abordant una temàtica paral·lela sobre la naturalesa humana privada de llibertat i sobre allò que suposa de càstig més que de rehabilitació.
Perquè els delictes són els que són i les penes els han d'aturar. Però la qüestió és el moment, diguem que de redempció, pel que passa cada pres. Una cosa inqualificable però que de vegades neix com una necessitat imperativa per la llibertat no per desfer allò mal fet sinó per refer-ho conforme a la nova persona que s'és.
Presó Model. Barcelona, 1977. Manuel (Miguel Herrán), un jove comptable, empresonat i pendent de judici per cometre un desfalc, s?enfronta a una possible pena d?entre 10 i 20 anys, un càstig desproporcionat per a la quantia del seu delicte.
Aviat, amb el seu company de cel·la, Pino (Javier Gutiérrez), s?uneix a un grup de presos comuns que s?està organitzant per exigir una amnistia. S'inicia una guerra per la llibertat que farà trontollar el sistema penitenciari espanyol. Si les coses estan canviant fora, a dins també ho hauran de fer.
A canvi de res
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Un goya com a actor revelació molt merescut. Perquè el que va suposar de rabiosa autenticitat. No la poso a dalt de tot perquè cert és que tot s'aprèn, fins i tot a treure encara més potencial a virtuts interpretatives forjades des de profundes ombres i dubtes. Circumstàncies capaces de projectar la més intensa de les mirades.
Daniel Guzmán ho tenia clar. Per a aquest paper havia de trobar un personatge real del mateix carrer que representaria. Perquè es tractava de salvació, d'exorcisme inesperat…
Darío, un noi de setze anys, gaudeix de la vida amb Luismi, el seu veí i amic de l'ànima. Mantenen una amistat incondicional, es coneixen des de nens i junts han descobert tot allò que saben de la vida. Després de la separació dels seus pares, Darío fuig de casa i comença a treballar al taller de Caralimpia, un vell delinqüent amb aires de triomfador, que li ensenya l'ofici i els beneficis de la vida.
Darío coneix a més Antonia, una dona gran que recull mobles abandonats amb el seu motocarro. Al costat descobreix una altra manera de veure la vida. Luismi, Caralimpia i Antònia es converteixen en la nova família durant un estiu que els canviarà la vida.