Un dels rostres amables del Hollywood més popular. Tom Hanks és, en aquesta aparença immarcessible, una mena de Jordi Hurtado a l'americana que ha aconseguit arribar al gran públic amb diverses interpretacions camaleòniques. Però a més a més del seu aspecte proper, també guarda la seva col·lecció d'Òscar que testifiquen un reconeixement més acadèmic. Un prestigi dual guanyat a base d'encertar en els registres i en la selecció de les produccions on donar la cara com a actor principal o de repartiment.
Tipus com Tom Hanks són el contrapès a galans actuals del tipus Brad Pitt o Johnny Deep (si és que això de «galans» ja no queda desfasat en aquests temps que corren). Perquè és més fàcil acostar-se a la cara comuna per mimetitzar-se a l'aventura de torn. Està bé això d'idealitzar el protagonista a la recerca de reflexos remots propis d'espectador. Gaudir de la vaga sensació, de la remota semblança amb aquest mirar dels nostres ídols del cel·luloide. Després ells ja s'ocupen d'intentar fer-nos participar de la seva interpretació cap a allò llegendari o de submergir-nos en contrastos entre la imatge i el rerefons de l'ànima.
Tom Hanks s'ocupa de fer-ho tot creïble des del primer gest. I així comença aquest viatge versemblant per a nosaltres, ciutadans corrents, inclòs Tom Hanks. Amb ell ens podem acostar a aquesta trama per viure-la a la pell d'un altre. Avantatges de no tenir la fisonomia perfecta per conjugar realisme amb qualsevol altre component de ficció. Naturalitat, interpretació excelsa fins aconseguir aquesta sensació d'espontaneïtat. Un èxit que, com a actor, és el que més importa. I per cert, fent un parèntesi, també Tom Hanks fa els seus primers passos com a escriptor, ho tens aquí.
Top 3 pel·lícules recomanades de Tom Hanks
Forrest Gump
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Metafòrica, hiperbòlica, simbòlica… Forrest Gump és una pel·lícula que aborda la discapacitat des d'un punt de vista al·legòric. I la fantasia de vegades serveix més la causa de l'emotivitat que el realisme més conscienciador. Perquè tots sabem que el prodigi de Forrest Gump és una quimera. Però el sol fet de plantejar aquest titànic esdevenir de Forrest pel món aconsegueix que elevem també la vista en observar qualsevol que s'enfronta a la seva quotidianitat més èpica des de la diferència o la limitació.
Calia un actor com Tom Hanks per aconseguir transmetre tot allò que transmet Forrest. Només Tom Hanks podia fer del personatge una cosa tan histriònica com propera. Sense més estridències que les mateixes exageracions plantejades com a suport al·legòric de la trama, Forrest ens porta per aquell Estats Units en ebullició entre guerres, reivindicacions socials, despertars contraculturals, moviment hippie inclòs per sortir victoriós de cada nou repte que la vida li ofereix.
Després hi ha el vessant de l'amor impossible, de la idealització que qualsevol persona pot travessar com aquell moment vital d'enamorament que en el cas de Forrest és un magisteri de les emocions entre l'abnegació, un punt d'idealització fins i tot en la sensació de la fidelitat com l'única manera d'entendre l'amor. Idíl·lic, utòpic, potser. Però no deixa de ser un ensenyament sobre aspectes del lliurament a la persona estimada, força aparcats per imposicions més individualistes.
A més, és una pel·lícula divertida, carregada d'humor, just el contrapès perfecte per predisposar-nos al llagrimeig invencible en les millors escenes. I serà per escenes carregades d?aquest humor carregat d?emotivitat… perquè des dels mítics bombons, fins a l?amistat amb Bubba Gump o la sortida a trotar una estona de costa a costa dels Estats Units. Moments únics del cinema.
Recordo el dia en què, a la mateixa Times Square, vaig comprar la meva samarreta de Bubba Gump. I és que es tracta d'una pel·lícula que fa mites de cadascun dels personatges que pivoten al voltant del bo de Forrest.
Nàufrag
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:No ha de ser gens fàcil abordar un paper com el que va dur a terme Tom Hanks per a aquest nàufrag anomenat Chuck Nolan. Un empresari d'una empresa de repartiment que és salvat de la mort al mar en ser arrossegat fins a una illa remota. Ell, que viu de contemplar el temps com l'eina essencial per aconseguir els seus objectius, ara disposa de tot un oceà d'aigua i temps. La qüestió és, quan s'aixeca i contempla la solitud al seu voltant, què cal fer amb tot el temps que se li ve a sobre. Optimitzar-ho és sobreviure. Mai tan essencial aquest vèncer de segons, minuts, hores, dies, mesos i anys fins a aconseguir tornar a casa.
Paradoxalment, fins a la costa de la seva illa van arribant paquets de diferents trameses pendents de la seva empresa. Mai no arribaran al seu destinatari, clients insatisfets, negoci en declivi. Poc importa això ara… O molt, per això es queda amb un dels paquets sense obrir, tot esperant i esperança de poder lliurar-lo ell mateix al seu destí. És considerar aquesta opció o defallir davant la idea que mai no podrà tornar a trobar-se en el seu antic món de lliuraments on time, de la seva dona i el seu projecte de família.
El pitjor és curiosament una mica nimio. Un mal de queixal que el va portant a mal portar amb aquest dolor irreparable sense el seu bon dentista que feia mesos que l'esperava en la seva vida real. I el més pitjor encara, a mesura que el temps passa i el dolor augmenta, és que tot s?acumula. Perquè nous dolors treuen el cap a abismes al capdamunt de la platja, on una branca penja com convidant-lo a convertir-se en bandera d'aquell lloc deixat de la mà de Déu.
Sense cap diàleg, excepte l'aberrant conversa amb Wilson, la pilota que passa a ser el seu confident, l'aventura per la supervivència ens acosta a pors atàviques envoltades d'exuberant bellesa de l'illa, de les nits plenes d'estrelles. Remuntar les onades que trenquen a l'illa requereix perícia i un ànim que Chuck està a punt de perdre en successius intents per sortir navegant sobre qualsevol embarcació rudimentària.
Fins que ho aconsegueix i comença a navegar a la deriva, sense rumb, esquivant tempestes enmig d'un oceà bellament hostil. Es troba amb una balena que ho observa amb llàstima. Arribat el clarejar de la seva fortuna, un gran vaixell passa al seu costat i el recull a la vora de la mort. El que l'espera al seu món anterior després d'anys donat per mort és una solitud encara més gran que la patida en aquell tros de terra que el va acollir per convertir-lo en un Ulisses estranyat que torna de la seva Itaca sabent que no hi ha utopies en aquesta Terra.
La milla verda
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:En un protagonisme compartit, Tom Hanks encarna un Paul Engecomb sobre el qual penja una espasa de Dàmocles al voltant de la justícia. La història de Stephen King va trobar una gran rèplica en aquesta pel·li que ens fa fantasiejar al voltant d'idees del bé i del mal, d'estranyes casualitats que plantegen la salvació en mans dels qui menys adoren els humans. Una cosa així com un nou Jesucrist que carrega amb els pecats de tots, que expia males consciències dels veritables monstres davant dels quals l'ésser humà també treu el seu costat més monstruós i venjatiu.
Perquè el negre John Coffey encarna el pitjor dels mals, l'ominós ésser a les mans del qual van aparèixer les dues nenes assassinades vilment. No hi ha redempció possible per a ell. Serà un més dels que cavalquin el llamp després de recórrer la milla verda. I, no obstant, el gegant John Coffey contrapesa aquest odi concentrat amb un poder sanador sense igual. Només que, com va passar amb Jesucrist, ningú no pot creure que no es tracti d'un monstre. I amb la mort acabarà tot.
Fins al dia de la seva execució coneixem de les seves capacitats, de la seva màgia, de sensacions de rabiosa humanitat entre barrots, on els dolents poden estar fora, mentre que les ànimes sobre les quals es focalitza la justícia més sumària només ofereixen penediment d'obres que potser mai no van fer.
Una pel·li en què adorem John Coffey, esperant que la justícia pugui revocar la seva sentència final. Perquè a les mans tot malament desapareix, tot ànim afectat es recupera. En el seu rol antagònic trobem Percy Wetmore, un nen pijo col·locat com a funcionari de presons perquè tracti de tenir alguna feina davant la seva incapacitat manifesta i les seves frustracions capaces de convertir-lo en un personatge odiós. Just càstig troba al final el tipeig en qüestió…
Com sol passar amb les històries explicades per Stephen King, ja siguin de ple terror o de fantasia, les seves finals ens ofereixen aquest particular punt de meditació sobre aspectes insospitats que assalten allò tràgic, allò moral, allò màgic com a part d'un imaginari popular que voreja creences o pors.
2 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules de Tom Hanks»