Les 3 millors pel·lícules de Tim Burton

El meu descobriment de Tim Burton va tenir molt de feliç trobada. Tot un apropament a un imaginari que reconciliava el meu jo adult amb el nen recelós de la meva deriva realista per les típiques exigències del guió de la vida. La fantasia es revifa com les caliu a la bufa d'un bon corrent. Sempre és un gust descobrir que Fantasia com a pàtria d'Atreyu, o fins i tot de qualsevol recalcitrant funcionari de finestreta, sempre està esperant nous viatgers de pas.

Així que no tot està perdut, estimat Miquel Ende. I gràcies a tipus com Tim Burton fins i tot allò fantàstic va aconseguint nous territoris cinematogràfics capaços de la sorpresa fins i tot per cervells adults fosos al gris. Podria ser la mera escenografia, aquest joc de colors vívids, les boires i ambientacions gèlides que desperten l'esgarrifança des d'on agafar desprevinguda la pell per a l'assalt final. Podria ser també, és clar, l'histrionisme de Johnny Deep, sobreactuació per a un joc d'excessos tragicòmics que prenen nens i grans.

Sí, es podria tractar «només» d'aquests detalls. Però és que a més els arguments també són una cascada de sensacions, d'emocions sucoses entre allò al·legòric, allò disparatat i aquest punt metafòric final. Una barreja que només Burton és capaç de dissoldre entre visions i impressions. Trucs que ens separen del focus del realisme més enganxat als nostres peus per poder albirar fones veritats a vista d'ocell.

Top pel·lícules recomanades de Tim Burton

Big Fish

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

He de reconèixer que cada vegada que la veig ploro com les parres. Entre l'emoció per aquesta noció èpica del nostre pas pel món. Pel marcat desencontre més que generacional entre un pare i un fill que acaba trencant-se en mil trossos.

Un fill, ja en la seva edat adulta, torna a casa per acompanyar el seu pare en les seves últimes hores. William, el fill, està acabat de casar, ha crescut com un tipus pràctic, responsable, molt allunyat del que sempre va ser el seu pare, de què pensa que va viure en una contínua fantasia, poc enganxat a la terra.

Als peus del seu llit, sabent-ho debilitat i proper a la mort, tracta d'aguantar els divagants relats paternals de sempre. Avorreix aquesta forma de projectar idees sobre la seva pròpia vida, intueix que tot el que surt de boca del seu pare és una mentida que mai ha deixat d'explicar-li des que era nen.

En aquests últims dies del seu pare, William, cansat d'aguantar tanta romanço, segueix el seu rastre, intentant compondre una història vital real. Recorre espais en què ell es va moure, s'acosta a persones del seu passat i va constatant com les fantasies del seu progenitor eren la forma positiva i bella d'assumir el seu pas pel món, recomponent la realitat en una esfera optimista i positiva en tot moment i davant tota situació, per pesarosa que aquesta fos.

Reconvingut a l'encert dels passos presos pel seu pare, la subjectivitat havia embellit l'esdevenir del seu món, s'acosta a ell en els seus últims moments amb una altra perspectiva molt més condescendent i absolutament redemptora.

Durant els últims minuts serà el propi Willian qui, a petició del seu pare, li relati com està sent aquest moment en què es prepara per morir. Willian aconsegueix accedir a aquest pla on la realitat es sublima. El seu pare és aquest big fish, el gran peix a què treu de l'hospital per la finestra i porta fins al riu proper perquè siguin les seves aigües qui ho Mezan en els seus instants finals.

El pare mor al llit de l'hospital amb un somriure i en William, que l'ha acompanyat fins al seu darrer sospir, aconsegueix assolir aquest món que converteix el més fosc en vida i color. Entén, finalment, que ha tingut el millor pare del món. L'argument rodó perquè Tim Burton es llueixi amb les seves escenografies fantasioses, amb aquest color vital, desconcertant, màgic ... Si et empapas de la història t'arribarà al més profund.

Sleepy Hollow

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

No podia ser altrament. Washington Irving va escriure aquest relat perquè ho descobrís segles després Tim Burton. La inspiració romàntica més pura amb aquests primers rampells foscos que després alimentarien ànimes turmentades com la de Allan Poe. Atormentades més que per desamors per terrors espirituals entre la vida i la mort.

Johnny Deep és l'encarregat d'enfrontar-se a un tipus decapitat que està sempre de tornada esgotant comptes pendents. S'aixopluga en un tronc mil·lenari i aprofita les ombres per escapolir-se de la maledicció que el persegueix, tractant d'apilar més i més ànimes com a ofrena per als seus dimonis.

Però el pobre Deep només és un policia inexpert sobre el qual es carreguen massa esperances. I en aquesta tessitura el seu protagonisme cobra un aspecte còmic que curiosament ens apropa més al costat humà de la història, a aquest aspecte gairebé infantil que ens retrotrau a velles pors de personatges que habitaven sota els nostres caps, potser no escapçats però sí de llargues mans fredes per atrapar els nostres peus desprevinguts…

Una pel·lícula encantadora que es complementa amb dosis de romanticisme més actual, del de petonets i mirades, que acaba per enganxar-nos amb la raó insospitada perquè l'home sense cap pateixi dels seus atacs d'ira nocturns…

Eduardo Manos Tisores

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Segurament la més popular de les pel·lis de Tim Burton. Una al·legoria meravellosa sobre el valor de les mans carregada d'una emotivitat patern filial. Sota la caracterització de Deep, que l'ubica entre un mim i un actor de cinema mut, descobrim que sobren les paraules per transmetre tot el que és necessari, cosa que les paraules no abasten.

Eduardo estava a punt de ser com els altres. El seu pare s'havia encarregat de preparar-li les mans per acabar l'obra. Perquè Eduardo és un nou Pinotxo que també viu en un món de fantasia on tot és fantasia excepte els comportaments, vicis i pecats de la gent que envolta Eduardo a la casa sobre la talaia.

Efectivament. Ja sabem que les mans mai no van poder arribar a col·locar-se als canells. I aquí és quan Eduardo es guanya la vida com a perruquer amb el garbuix de tisores i ganivetes que penjaven d'ell de manera temporal fins que arribessin les seves preades mans que mai van arribar… Per fatalitat la gent acaba descobrint que la seva anomalia és monstruosa. Passa com passen totes les fòbies, per convenciment ben treballat. El que va passar després gairebé tots ho sabem. I en aquesta gran obra mai no està bé anticipar cap detall. Eduardo ManosTijeras simplement es gaudeix…

5 / 5 - (9 vots)

5 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules de Tim Burton»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.