Quan era a Saragossa, a la universitat, em vaig enamorar d'una veïna amb què coincidia a l'ascensor del pis de lloguer. Era la filla de la propietària del pis i mai em vaig atrevir a dir-li ni piu. I després vaig descobrir que era actriu. Sí, va resultar que aquella noia de llarga cabellera atzabeja sortia a Pernil pernil amb qui avui és el seu marit. Per descomptat, la meva veïna no era Penélope Cruz. Però se li semblava tant… I com per mi ella era l'original, ja que la bona de Pe va passar a ser una rèplica de la meva veïna.
Així que les pel·lícules de Penélope Cruz em van recordar durant una bona temporada aquella noia inaccessible dels meus dies d'estudiant universitari. Fins que la desmemòria va passar pàgina i em vaig poder centrar en la filmografia de Penélope sense més condicionants particularíssims. Total, tampoc amb Pe tindria chances perquè Tom Cruise me l'havia aixecada.
Sí, ja aterro i em poso amb les pel·lícules. Perquè a hores d'ara la nostra actriu més internacional té molt on triar en aquest intent per seleccionar el millor de la seva carrera. Des de cintes més romanticones fins a aparicions com noia Almodóvar o interessants aparicions a Hollywood. Anem allà amb el millor de la meva veïna.
Top 3 pel·lícules recomanades de Penélope Cruz
La nena dels teus ulls
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:No és el mateix ser espanyol que interpretar de manera convincent algun personatge marcadament estereotipat, castís, d'intens arrelament. És clar que precisament és una doble interpretació de Penélope Cruz a Macarena Granada i de Macarena Granada en el que els nazis en volien veure com una dona de raça espanyola que els enlluernés amb aquest encant bruixot que poguessin associar amb l'espanyol amb el punt folklòric de torn.
Entre el que és humorístic i el que és tràgic, el periple de Macarena, i la resta de l'equip que es mouen per aquell Berlín que es presentava al món com l'epicentre del desastre, se'ns presenta com a dispars impressions polaritzades amb l'excusa del cinema. Si és que el cinematogràfic pot ser una excusa, que ho diguin a Goebbels.
Un innegable punt d'humor àcid com a entradilla per a aquest record a tantes víctimes de la bogeria. Por i esperança, picaresca espanyola cap a la supervivència. Un elenc d'actors de primer ordre que interpreten actors en absurdes i inquietants situacions d'aquell món tret de l'abisme del terror.
Torna
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:L'humor de Almodóvar gairebé mai no va exempt d'un altre tipus de missatges més enllà del riure. En aquesta pel·lícula el guió trenca aparentment cap a allò fantasiós o estrany, però torna amb contundència al vívido realisme sobrecarregat de llum i color on tot se sobre impressiona.
I, tantes vegades protagonista de les seves pel·lis, Penélope Cruz, s'adapta amb aquesta vis camaleònica que és més do que qualsevol altra cosa. Perquè quan cal un cert histrionisme, Penélope l'arrodoneix amb la versemblança de la seva actuació. I quan es pretén la mimetització en la situació més compromesa, ella sap conduir-nos amb subtilesa.
Torna no és una comèdia surrealista, encara que de vegades ho sembli. Vius i morts conviuen sense estridències, provocant situacions hilarants o amb una emoció intensa i genuïna. És una pel·lícula sobre la cultura de la mort a la meva Taca natal. Els meus paisans la viuen amb una naturalitat admirable. La manera com els morts continuen presents en les seves vides, la riquesa i humanitat dels seus ritus fa que els morts no morin mai. Torna destrueix els tòpics de l?Espanya negra i proposa una Espanya tan real com oposada. Una Espanya blanca, espontània, divertida, intrèpida, solidària i justa.
tots ho saben
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Canviant una mica de registre, a l'ampli recorregut de Penélope Cruz també trobem històries inquietants com aquesta. Un thriller on l'actriu broda el seu paper a l'epicentre del suspens. La Laura viatja amb la seva família des de Buenos Aires al seu poble natal, a Espanya, per assistir al casament de la seva germana. El que seria una breu visita familiar es veurà trastocada per uns esdeveniments imprevistos, que sacsejaran les vides dels implicats.
No per manat l'assumpte del rapte o la desaparició deixa de ser argumentari essencial per compondre una història sense treva que treu el cap al vertigen de la fatalitat. Tot allò que Pe i el seu company de repartiment Javier Bardem viuen en el desenvolupament de la trama ens apropa amb la desquiciant proximitat d'un escenari massa proper.
1 comentari a «Les 3 millors pel·lícules de Penélope Cruz»