Com diria el mateix Clint a la pel·lícula El novell, les opinions són com els culs; o sigui que tothom en té una. I aprofitant que jo també tinc un free cul per opinar, em poso aquí amb les 3 millors pel·lis d'Eastwood.
Això sí, atenent a l'exercici d'Eastwood tant davant com darrere de la càmera l'assumpte es duplica i acabarem escollint 6 pel·lícules: les millors pel·lícules de Clint Eastwood com a director i les pel·lícules més recomanables de Clint Eastwood com a actor.
I això malgrat enfrontar-nos a la dicotòmica tessitura de trobar-nos Clint a banda i banda en diversitat d'ocasions. Perquè això de dirigir pelis no és vocació recent. Ja als 70 Eastwood dirigia films encara que la preponderància del seu reconeixement com a actor eclipsava aquesta tasca.
Actualment, ja amb un llegat cinematogràfic de primer ordre, l'assumpte mereix una visió dual en les simetries fascinants a un costat ia l'altre de les càmeres que roden cada escena. Potser ens trobem davant del paradigma de la reinvenció creativa i artística. Perquè pocs actors tan encaselladas de partida com Eastwood en el rol de tipus dur. El seu aspecte seriós i aquest rictus impertorbable despertaven un estrany magnetisme als seus papers d'home adobat des dels deserts del Far West. El mateix passava quan vam començar a veure'l com el poli més temut de San Francisco o de Nova York. Després va arribar una de les transformacions més fascinants de la història del cine. Llarga vida a Clint Eastwood…
Top 3 pel·lícules recomanades de Clint Eastwood com a actor
Gran Torino
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Una cinta que té una mica d'autobiografia impossible i alhora factible. Perquè Walt Kowalski és el jubilat ianqui per antonomàsia. Un mascle alfa vingut a no ser que gaudeix llepant-se velles ferides. Un americà que en una altra vida va ser Harry el brut, o un veterà del Vietnam, de l'Afganistan o de Corea i fins i tot un Clint Eastwood de tornada ja de gairebé tot.
El caràcter impenetrable el dóna l?edat, els fracassos, el patrioterisme desencantat amb un oncle Sam que es desentén dels vells homes que van ajudar a sostenir la bandera de barres i estrelles. Però un sempre pertany a la seva facció malgrat les derrotes i els desencants. D'una altra manera res del que visqués tindria sentit quan queden pocs anys de vida.
Fins que passa alguna cosa quan Kowalski coneix el jove Thao Vang Lor a punt de robar-li el seu Gran Torino. Un desconcertant punt d'inflexió també aconseguint una incipient malaltia del vell que acaba forçant que tot es precipiti inexorablement.
Million Dollar Baby
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:És el que té una versatilitat semblant. Parlem d´una pel·lícula que segurament estaria entre les millors de qualsevol director. En primer lloc perquè venia a trencar tòpics sexistes i en segona instància perquè aconseguia assolir aquest punt emocional que fa de les pel·lícules un entreteniment amb pòsit de transcendència, d'aprenentatge, d'estímul.
Després d'haver entrenat i representat els millors púgils, Frankie Dunn (Eastwood) regenta un gimnàs amb l'ajuda de Scrap (Freeman), un exboxejador que és a més el seu únic amic. Frankie és un home solitari i adust que es refugia des de fa anys a la religió buscant una redempció que no arriba. Un dia, entra al seu gimnàs Maggie Fitzgerald (Swank), una noia voluntariosa que vol boxejar i que està disposada a lluitar agosaradament per aconseguir-ho. Frankie la rebutja al·legant que ell no entrena noies i que, a més, és massa gran. Però Maggie no es rendeix i es pica cada dia al gimnàs, amb l'únic suport de Scrap.
Els ponts de Madison
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Sense ser de les meves favorites, entenc que cal rescatar-la com una de les grans pel·lis amb Eastwood com a protagonista. He hagut de parlar amb apassionats d'aquesta cinta per aconseguir posar-la al pòdium davant de clàssics d'Eastwood (sí, me'ls he fumat tots com es podrà veure finalment, per quedar-me amb films des dels 90). La cosa és que el vívid record de tantes escenes relatades encara avui per aquests amants de la pel·li, m'obliguen a assenyalar-la en aquest darrer calaix del podi.
Al comtat de Madison, Francesca és una mestressa de casa amb una vida monòtona. Viu amb el seu marit a una granja i dedica tot el seu temps lliure a les feines de la llar. Un dia rep la visita de Robert, un fotògraf que treballa per al National Geographic i que ha arribat a la zona per fer un reportatge dels famosos ponts coberts de la regió. Francesca li aixopluga i, aviat, comencen a compartir moments de complicitat. Amb les històries que l'atractiu Robert li explica, s'obre tot un món nou. De mica en mica, la passió sorgeix entre ells, i Francesca haurà d'escollir entre la seva avorrida rutina i el desig desaparegut des de Robert.
Top 3 pel·lícules recomanades de Clint Eastwood com a director
Mystic River
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Es podria pensar que això és com el futbol i que amb els millors sempre es guanya. Però no hi ha pocs casos en què la reunió d'estrelles s'acaba en sonats fracassos. En aquesta ocasió Sean Penn, Tim Robbins i Kevin Bacon van jugar tots a una amb aquesta coordinació i simbiosi que només la direcció pot aconseguir. Una pel·lícula que aborda aquesta noció de la infantesa com a essència del que som, amb la suma d'esdeveniments que ho poden canviar tot. Amb la fortuna o la fatalitat a cop d'una decisió innocent que replanteja el viatge de les nostres vides.
Jimmy Markum (Sean Penn), Dave Boyle (Tim Robbins) i Sean Devine (Kevin Bacon) han crescut junts als carrers de Boston. Tots tres mantenen una gran relació des de fa molt de temps, degut principalment al fet que han format un enllaç molt especial amb motiu de les nombroses experiències que han compartit junts. Tot feia indicar que res no alteraria el curs de la seva amistat sota cap concepte, sobretot tenint en compte el compromís i la dedicació que el grup posa contínuament perquè les coses segueixin anant tan bé com al principi.
La situació es complica quan Dave és segrestat per un desconegut davant els ulls dels seus camarades, una qüestió que marcarà significativament lʼesdevenir dels successos durant la resta de la trama. La seva complicitat juvenil no resisteix una tessitura semblant i els seus camins acaben per separar-se definitivament, sense que ningú pugui remeiar-ho o fer res sobre això.
Els successos que creien enterrats tornaran a sortir a la llum quan la filla de Jimmy és assassinada i Dave es converteix en el principal sospitós.
Més enllà de la vida
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Una pel·lícula en què la direcció brilla sobremanera. Perquè el desenvolupament de la trama es va movent apuntant a una confluència insospitada. Però precisament des d'aquesta sensació d'avenços paral·lels que finalment es van trobant amb la màgia tangencial se'ns presenta la màgia de les coincidències i del destí. Cosa que va molt en sintonia amb el desenvolupament d'un argument inquietant, fantàstic i també dramàtic.
Matt Damon fa un dels millors papers. De veritat ho considero així per a un actor a qui de vegades veig les costures perquè sóc incapaç d'apreciar variabilitat de registres. Potser per això en aquesta pel·li el to baix s'ajusti millor a un mèdium tímid com correspon al protagonista. I potser per això també ho va triar un Clint Eastwood que és gos vell en això de saber quina cara encaixa millor segons en quin paper.
Cada protagonista dels tres fils aporta diferents aspectes a la història. Jo em quedo amb els nens bessons sobre els quals plana un fatal desenllaç que els separa per sempre. Nois que t'assoleixen amb aquesta emotivitat a què no arriben les paraules. Marie, la presentadora de televisió que també té el seu acostament a la mort d'una manera tan intensa que sembla que s'ha escapat indegudament de les seves urpes confereix aquest punt entre fantàstic i transcendent. Tots ells conflueixen a George (Damon). Perquè només ell els pot donar complerta resposta o, potser, perquè tot estava predestinat a desenvolupar-se així. Moments fascinants, emotius, van trufant tot el desenvolupament de la pel·li per acabar aconseguint una catarsi espiritual final.
Un món perfecte
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Poc abans que Kevin Costner s'ofegués al seu propi Water World, el seu amic Clint el va reclamar per protagonitzar una road movie amb l'únic possible destí marcat en un vell mapa de carreteres: la perdició. Només que l'ànima més turmentada pot tornar a descobrir la vida als ulls d'un nen, més encara en un d'aquells viatges improvisats enlloc (cap part diferent de la perdició)…
Hi ha moments a la pel·li en què vendries la teva ànima perquè allò que tingui pendent el personatge de Kevin Costner pogués ser condonat. Perquè a la proximitat d'aquest protagonista resideix l'essència de qualsevol sensació de pèrdua que la societat actual ens pot oferir en menor mesura però amb la mateixa sensació alienant…
Texas, any 1963. Butch Haynes (Kevin Costner) és un perillós i intel·ligent assassí que s'ha escapat de la presó en companyia d'un altre pres. Durant la fugida tots dos es veuen obligats a prendre com a ostatge el jove Philip (TJ Lowther), un nen de vuit anys que viu amb la seva devota mare, Testimoni de Jehovà, i les seves dues germanes. El Ranger Red Garnett (Clint Eastwood) i una criminòloga (Laura Dern) aniran sobre la pista dels fugats, alhora que el segrest adquireix per al nen cada cop més el caràcter d'una aventura.
6 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules de Clint Eastwood»