Les 3 millors pel·lícules del sinistre Christoph Waltz

Hi ha una mica de sinistra elegància en les interpretacions de Christoph Waltz. I el nostre amic Quentin Tarantino ho va saber detectar immediatament per a més glòria d'aquest singular actor. Qualsevol escena cobra a les mans noves dimensions en qualsevol pretensió de tensió psicològica.

Amb Waltz es redefineix el suspens o el thriller. Perquè el seu somriure dibuixa un indici d'humanitat per finalment trencar cap al més descarnat dels càstigs. Almenys passa així en algunes de les seves pel·lícules més paradigmàtiques. No és qüestió que Waltz s'encaselli perquè els papers són molt diferents, però a tots ells els transmet aquesta empremta, aquesta descàrrega elèctrica del que és impredictible, d'una crueltat paladada amb gust per les ments més avieses traslladades al cinema.

Per descomptat, no tot són personatges foscos al repertori de Waltz. De fet, en algunes de les seves pel·lícules els seus personatges aconsegueixen jugar amb aquesta dualitat tragicòmica per a desconcert generalitzat. Sigui com sigui, d'heroi o d'antiheroi, Waltz és un dels actors que no deixen indiferents.

Top 3 pel·lícules recomanades de Christoph Waltz

Maleïts bastards

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

L'encarnació del mal per a Waltz en una pel·lícula on la set de venjança es va configurant com un pla ucrònic anhelat. Perquè el coronel Hans Landa és pitjor que el mateix Hitler. En el seu esdevenir pel món aplega tot el cinisme possible per poder habitar en un o altre bàndol segons la seva pell pugui estar més lliure.

Escenes on la seva presència burlesca i trasbalsada, ominosa, nihilista i orientada únicament a sembrar dolor allà per on passa ho acaben per carregar del pes necessari a una trama on Brad Pitt podria ser el seu antagonista més maquiavèl·lic. Vencedors i vençuts asseguts a la mateixa taula del festí de la violència.

Mentre Europa es dessagna durant l'ocupació nazi de la Segona Guerra Mundial, un petit batalló de venjatius soldats jueus a càrrec d'Aldo Raine és entrenat per fer una temerària gesta: assassinar Hitler i els funcionaris més alts del Tercer Reich alemany.

L'oportunitat se'ls presentarà a París durant una funció en una sala de cinema que és administrada per una víctima encoberta de la violència nazi, Shoshanna Dreyfus. En complicitat amb ella, la quadrilla d'homes intenta arribar fins a la capital de França a través del territori controlat pels nazis, en un intent suïcida per cobrar-se la revenja davant del Fürher. En aixecar sospites als soldats alemanys, sagnants i memorables escaramusses els esperen abans de poder ni tan sols acostar-se al seu objectiu.

Django desencadenat

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Tarantino té la capacitat de fer pel·lícules dins de pel·lícules. Una cosa així com escenaris teatrals on poden transcórrer gran part del minutatge final de la pel·lícula i que per moments es fan autosuficients dins de la trama. I això que no és fàcil mantenir l'atenció de l'espectador si la trama no avança i els personatges passegen per una única estada.

Les escenes de Waltz en aquesta pel·lícula ens enfronten a una violència racista i depravada. I en aquesta ocasió li toca a ell protagonitzar una mena d'heroi davant d'un DiCaprio que sembla haver-se transformat a Waltz. L'esperat podria ser això i, tanmateix, Tarantino ens guanya capgirant les cares que representen en aquesta ocasió el bé i el mal.

A Texas, dos anys abans d'esclatar la Guerra Civil Americana, King Schultz (Christoph Waltz), un cazarrecompenses alemany que segueix la pista a uns assassins per cobrar pels seus caps, promet a l'esclau negre Django (Jamie Foxx) deixar-lo en llibertat si lajuda a atrapar-los. Ell accepta, doncs després vol anar a buscar la seva esposa Broomhilda (Kerry Washington), esclava en una plantació del terratinent Calvin Candie (Leonardo DiCaprio)

Ulls grans

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

El paradigma de la relació tòxica macerada amb aquest esdevenir dels anys submisos. La creativitat de Margaret sotmesa pel creixent ego del marit, Walter. Ell sap com conduir la seva dona, sap explotar la gallina dels ous d'or en ser reconeguda la seva obra pictòrica com una cosa molt especial al seu temps.

La qüestió és que Walter es convenç, i fa el mateix amb Margaret, que ha de ser ell qui porti les regnes de les obres. Qui ferm i qui presenti les exposicions. A la gran mentida, Walter va enterrant mal les seves frustracions creatives. Perquè en el fons sap que és Margaret, que ell no és ningú, tret d'un simple figurant davant de l'opinió pública. I així, el que podria haver estat en el seu moment un cas típic de patriarcat domèstic, acaba cobrant una altra dimensió en aquesta pel·lícula.

Margaret Keane és una pintora que es va caracteritzar per dibuixar nens amb ulls extremadament grans que trencaven l'harmonia i la proporció tradicional de la cara a la qual el públic estava acostumat. La seva obra de seguida va causar gran sensació i es va convertir en una de les primeres produccions comercials més destacades a la dècada dels anys 50, on per primera vegada l'èxit facilita el seu accés i augmenta la seva repercussió cap a un nombre més gran de gent. El treball de l'artista va inundar els carrers dels Estats Units.

Tot i l'èxit, la tímida artista vivia a l'ombra del seu marit, que es presentava com a autor de les seves obres davant del públic i l'opinió. Margaret decideix agafar les regnes de la situació i denuncia Walter reclamant els seus drets i beneficis i convertint-se en una de les propulsores del moviment feminista de l'època. Una història sobre la lluita d'una dona en una època on les coses començaven a canviar a tot el món.

5 / 5 - (15 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.