D'odiar-ho a adorar-ho. Alguna cosa així em va passar amb un Bruce Willis que mentre lluïa pelaço en aquella sèrie «Luz de luna» em resultava carregant i després de la seva alopècia em va guanyar per la seva causa d'interpretacions carregades d'una mena de violència latent. Personatges pura acció o immersos a la ciència ficció suggeridora. Aquest actor sempre s'ajusta a la perfecció a qualsevol paper que requereixi aquest plus de transformació.
Perquè més enllà de les seves interpretacions en diverses entregues de «jungla de vidre» hi ha alguna cosa a les pel·lis de Willis que desperten una sensació de desassossec morbós. Serà en part per allò d'estar assegut al teu sofà mentre als personatges els passen mil gosseries. Però és que Bruce Willis l'ubiquen sempre a la vora de l'abisme perquè acabi fent de les seves ganyotes iròniques picades d'ullet a la vida salvatge, a les aventures, als profunds misteris i fins al paranormal…
Perquè així com per rodar pel·lis d'acció altres actors com Brad Pitt o Tom Cruise aporten aquesta noció del galant atrapat per les circumstàncies, Bruce Willis explora a nivells més profunds en cada interpretació gràcies a la seva gesticulació i les seves maneres particulars. Com del tipus que arriba a l'últim anell dels inferns per tornar magullat i no sempre victoriós…
Top 3 pel·lícules recomanades de Bruce Willis
El sisè sentit
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:La millor pel·lícula pel que fa al seu gir final. Tots recordem el nen enllitat fins a les orelles explicant que de vegades veia morts. Sens dubte un paperot per al xaval. Però el protagonista elevat a l'enèsima potència és Bruce Willis en el paper del psiquiatre Malcolm Crowe.
En el transcurs de la pel·li anem veient com el doctor s'encarrega de portar el cas de la zagal que diu veure morts allà on va. En paral·lel observem una vida personal del psiquiatre que sembla fer aigües per tot arreu. La seva relació amb la seva dona és freda com el gel, distant…
Però és que cadascú té una missió a la vida. I la del doctor Crowe és salvar persones que pateixen aquesta «connexió» amb inframóns on ànimes perdudes només vagin visibles per als seus pacients. Així, un no pot atendre altres parcel·les més personals. Per això la seva vida marital és una ombra del que és, entre absències, cites a què arriba tard i una relació que pateix el desgast que anticipa les mateixes misèries de Willis.
La relació entre Cole, el noi, amb el seu metge es va estrenyent més i més. El relat del nen s'assembla molt a un altre pacient que Crowe va perdre del tot. I no vol que això es repeteixi. La implicació del psiquiatre acaba portant-lo a aquell altre costat on tot és possible. El bo de Bruce Willis s'encarrega que tot es desenvolupi amb la naturalitat del desconcertant…
12 micos
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Brutal obra de ciència ficció que estava feta per a Bruce Willis en el seu paper d'enviat al passat per intentar arreglar el futur a la seva manera. Fins al punt que Brad Pitt, al seu paperó de trasbalsat nen de papà, complementa però no limita la seva brillantor com a viatger del temps.
Una pel·lícula que malgrat la seva indubtable naturalesa CiFi, amb ascendència postapocalíptica, ens projecta des d'un món molt reconeixible. Perquè aquest passat és el nostre temps. Introduint aquest aspecte de síndrome de Casandra que pateix Willis, però que realment és un accés entre plans per completar la seva missió, l'aventura està assegurada i la tensió es manifesta a cada escena.
La màquina del temps del futur no sempre funciona gaire bé. I el pobre Willis va fent tombs per diferents èpoques fins a centrar el tir en dies abans a l'extensió d'un virus pel món. Però molts dels matisos del viatge de Willis se li escapen a ell ia nosaltres. Els organitzadors de les seves anades i vingudes saben molt més sobre la transcendència de modificar el passat que el fet dels viatges suposen. Per a ells queda aquesta valuosa informació que dispararia a totes les paradoxes sobre això.
En els seus tortuosos salts entre l'avui més distòpic i ahir a punt de ser consumit per un virus, Bruce Willis ho fa tot creïble, assumible, inquietantment versemblant. I després queda la intrahistòria més propera al personatge en si. Perquè Bruce Willis trobarà qui ho cregui en el passat. I llavors la història també anirà d'una possible oportunitat per a la felicitat entre tanta tortura d'anades i tornades.
el protegit
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Qui podia sobreviure a un accident catastròfic en un tren sense erigir-se com un nou heroi popular? Doncs Bruce Willis mimetitzat a la pell d'un paio gris, frustrat, un lòser que no pel descobriment de les seves grans virtuts deixarà de ser-ho.
Només que tot heroi té el seu dolent conformat com a implacable nèmesi. Que gairebé sempre està més a prop del que creu, assetjant per despullar l'heroi dels seus poders. Samuel L. Jackson és aquest antiheroi que sembla amic. La qüestió és quina embocada li està preparant.
Mentrestant, vam gaudir del descobriment de l'heroi que no buscava ser-ho. Un paio que pensa en els seus poders com a càstig però que la visió del seu fill sembla donar-li una oportunitat per reconciliar-se amb el món. Aquí és on el protagonista fa de l'heroïcitat aquesta supervivència de tots, aquest anhel per deixar en fills empremta i admiració a parts iguals. És així com Willis decideix tirar de poders per fer el bé en la seva mesura, a la seva manera.
Al final, un altre gran gir on Willis encarna el desconcert i la frustració amb sobirana mestratge. Com un Ulisses que mai no pot tornar a casa…
2 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules de Bruce Willis»