La por feta suspens com una sublimació creativa. Hitchcock tenia aquest do per a la recreació de qualsevol temor entre símbols que entronquen amb el subconscient i girs insospitats de les trames. Un virtuós a qui se'l troba molt a faltar en color. Sobretot perquè hagués compendiat el seu art amb l'evolució d'un cinema millorat sempre en l'àmbit tècnic però encara necessita propostes d'enginy.
Ens queden, però, pel·lícules inoblidables carregades d'escenes que, precisament per aquest domini del simbòlic cap al que és oníric, ens impacten i ens agafen. Des dels drames més requerits al moment fins a thrillers avantguardistes per als seus dies. Guions recollits de grans novel·les o proveïts des de la seva imaginació desbordant. Desenes de grans obres que encara es mantenen vigents avui.
Hi ha moments a la filmografia de Hitchcock, més enllà de l'escena de la banyera de Psicosi, que per mi van suposar aquest descobriment del cinema com l'art que t'embarga des del desconcert més inquietant. Com aquella dona, de singular semblança amb una esposa morta, que apareix deambulant durant l'interrogatori el marit sospitós. Fins i tot fer-ho confessar. No obstant això, quan els investigadors van anar a agrair a aquesta dona el seu paper concertat prèviament, els va assegurar que no havia pogut anar…
O quan el pres prepara el pla de fugida amb l'enterrador, accedint a ser ficat en un taüt com a única forma d'escapar per després ser alliberat per aquest. Fins que, davant de la tardança, encén un llumí dins del taüt en escoltar la terra caure i descobreix que l'acompanya el susdit enterrador, mort inesperadament.
Dins d'una subjectivitat que mai pot abastar la bona feina de Hitchcock, seleccionarem el que per a mi és el millor del millor de Hitchcock. Prepara't per a una selecció que et deixarà bocabadat…
Top 3 pel·lícules recomanades de Alfred Hitchcock
Estranys en un tren
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:El crim perfecte no existeix. Tret que el cometi algú per tu, i en aquest cas els motius es dilueixen i la coartada perfecta apareix sense més problema. La ment capaç d'idear l'assumpte no va ser cap altra que la de Patricia Highsmith, carregada com ja sabem d'insondables tempestes. La qüestió és que Hitchcock va engrandir encara més la proposta.
Per a la connivència de l'assumpte, almenys un dels dos personatges ha de conèixer part de la vida de l'altre. Així, la proposta d'intercanviar crims pot tenir més acceptació d'inici. Els diàlegs entre Guy i Walker ens assetgen amb una sensació de la traïdoria més estranya. La violència, l'impuls per segar una vida treu el cap com una sinergia entre ments ubicades als llindars de l'animadversió capaç de tot.
Guy, un jove campió de tennis, és abordat per Bruno, un jove que coneix la seva vida i miracles a través de la premsa i que, inesperadament, li proposa un doble assassinat, però intercanviant les víctimes per tal de garantir-se recíprocament la impunitat. Així podrien resoldre els seus respectius problemes: ell suprimiria la dona de Guy (que no vol concedir-li el divorci) i, a canvi, Guy hauria d'assassinar el pare de Bruno perquè pogués heretar una gran fortuna i viure al seu aire.
La finestra indiscreta
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:El mateix Stephen King va reprendre l'assumpte de la convalescència i de la tancada a «Misery» com la més claustrofòbica de les presentacions. Gairebé res passa per a qui espera una recuperació física. Però en aquest intern on la vida d'un mateix s'atura pot passar les coses més insospitades perquè el focus canvia i aspectes que passen inadvertits es transformen en les ombres de la vida que sempre aguaiten però a les quals gairebé mai no se'ls fa cas…
Per la part que toca al creador de la idea original en el seu vessant cinematogràfic, Hitchcock va considerar que la vida dels altres passava per ser massa rutinària. Tot apunta a la mitjania, a la normalitat en els veïns somrients que ens desitgen els bons dies. Però si ens aturem un moment ens podem endinsar en el gust voyerista de l'observació més íntima. I potser aquí descobrim que res no era tan «normal»…
Stewar, un reporter fotogràfic es veu obligat a romandre en repòs amb una cama enguixada. Tot i la companyia de la seva nòvia Kelly i de la seva infermera Ritter, procura escapar al tedi observant des de la finestra del seu apartament amb uns prismàtics el que passa als habitatges del davant. A causa d'una sèrie d'estranyes circumstàncies comença a sospitar d'un veí la dona del qual ha desaparegut.
psicosis
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:L?obra mestra del thriller per excel·lència. L'antecedent per a centenars de pel·lícules on la psicopatia més ominosa plana sobre el protagonista de torn. Només que Hitchcock carrega la idea des de les filies i les fòbies més humanes per fer-nos més tangible la bogeria.
Norman Bates pot fins a tenir un cert encant de partida. El tipus amable a qui preguntar algun dubte al carrer. Però de la mateixa manera que Ed Gein, el personatge real en què es basa Bates, ocultava els seus inferns encesos des de infàncies traumàtiques, Bates no és qui sembla. La disfressa de la seva mare resulta aterridora perquè, més enllà de la seva senzillesa, ens condueix a aquest laberíntic espai de les pors atàviques, els traumes i les culpes.
Tot es deslliga com un odi focalitzat a Marion Crane, la viatgera inesperada que s'atura al motel de Bates perquè qualsevol lloc és bo per escapar-se a la meitat de la tempesta. Per això hi ha certa sensació que acaba a la boca del llop qui arriba des dels seus propis mons foscos. El seu darrer sopar amb Bates no té malbaratament. Es disposa a conèixer Norman i la seva pobra mare malalta…
1 comentari a «Les 3 millors pel·lícules de Alfred Hitchcock»