És difícil pensar en Keanu Reeves i ubicar-lo ràpidament en un estereotip dactor molt concret. Ja sigui per decisions pròpies, impulsat per exigències laborals o també, és clar, per evolució interpretativa, el bo de Keanu ha estat sempre reinventant-se a marxes forçades.
D'aquell noi la foto del qual copava portades de les carpetes de les estudiants dels 90 ja no en queda res (Ho sento millennials i següents generacions, no teniu ni punyetera idea del que parlo). Aquells dies era juntament amb el malaguanyat River Phoenix (sí, el germà de l'avui enorme Joaquin Phoenix), l'ullet dret de tota productora que volgués triomfar amb la seva nova pel·li per a adolescents.
Allà va anar Keanu durant algun temps gràcies a una fesomia d'eterna joventut que encara avui ho beneeix (Ho sento, coetani Johnny Deep, però no es pot dir el mateix de tu). La natural progressió el va portar a superproduccions com Speed ia fumables per qualsevol persona com a una bona pel·lícula d'entreteniment.
Finalment, Keanu és avui un d'aquells actors capaç de qualsevol exercici de mimetització, des de l'heroi de matrius que conformen el nostre món fins a l'assassí a sou John Wick passant per personatges en pelis de terror que segurament espanten més des de la paradoxal imatge amigable de Reeves …
Top 3 pel·lícules recomanades de Keanu Reeves
matriu
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Qualsevol de les 4 entregues d'aquesta pel·lícula troba a Neo alguna cosa més que un protagonisme estel·lar. Perquè Keanu estira un do innat, un ganxo que parteix des de la seva presència amb un punt de fragilitat, de bondat i fins i tot de fredor fins i tot que l'exposa a riscos imprevisibles en aquest món conformat com la matriu d'una realitat feta a mida dels seus alienats habitants.
I això que Keanu pot ser que fos el cinquè o sisè candidat que finalment es va alçar amb el paper. Ja se sap que els descarts d'altres poden ser molt desencertats. Se sent Brad Pitt o Will Smith, però segurament aquesta pel·li va poder fer-vos més grans. I gràcies perquè al final Keanu va ser perfecte. I és que, com a la matriu mateixa, res passa per casualitat…
En aquesta dualitat entre el que és cert i el que és fantàstic, Neo apunta a nocions que fan de la programació, metafísica, i dels algorismes, dictats gairebé divins. Una vacil·lada que ens convida a pensar en un món fet a mida en un llenguatge de programació. Una cosa així com Déu sent un friqui als comandaments de l'ordinador més gran mai imaginada i el diable fent de némesis de l'humà amb temptadors ofertes.
Aleshores Neo és aquest Jesucrist en ple desert al qual el diable se li acosta per oferir-li riqueses, mons sencers als seus peus, poder i glòria… Però és clar, Neo és un heroi a la vella usança, més que el Neo d'una possible mitologia actual seria un Odisseu enfrontat a la seva particular aventura per salvar el món de les seves ombres.
En aquestes camina una vegada i una altra Keanu, perquè cada aventura és el reset més precís a la recerca del lliurament final del món cap a l'algoritme perfecte com un forat negre que mana als seus agents Smith ia tot el que faci falta per devorar el món a una Gargantua des d'on recompondre l'existència al caprici de la darrera i més fosca programació final.
rèpliques
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:A la pell de William Foster trobem un Keanu Reeves que explota a la perfecció aquest punt de tipus malenconiós necessari per al desenvolupament d'aquesta trama. Perquè parlem d'absències insuportables, de pèrdues irreparables. I és clar, Keanu fent del biotècnic William Foster pot tenir la clau per revertir la fatalitat que un accident de trànsit produeix a la seva vida amb la pèrdua de tota la seva família…
La clonació amb la seva perspectiva de judici entre allò diví i allò moral… William Foster precisament treballa en un avançat projecte per regenerar vida. I l'ocasió la pinten calba. És això o morir de tristesa i de sensació de culpa. És qüestió de traslladar tots els seus coneixements d'última tecnologia a casa. L'atzar, l'espurna cap a la descoberta final faran la resta.
Només que en el procés frankenstenià per recuperar la dona i els fills no és del tot perfecte. Hi ha una baula perduda. I és que la seva filla petita no és recuperable perquè els seus danys cerebrals impedeixen la reposició en aquest teixit creixent que recupera l'existència com una composició, un mosaic entre cèl·lules i records.
És clar que quan tot sembla estar bé amb el mínim de pèrdues superat, els serrells es van descobrint. Tant per la família en absència de la petita filla com per l'empresa de la qual ha extret tecnologia i eines. El frenètic procés s'accelera amb la conseqüent persecució i enfrontament… Mentrestant no et pots aixecar ni per anar al bany…
John Wick
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:L'univers John Wick s'expandeix cap a totes bandes en forma de noves entregues i sèries que prenen en aquest personatge el paradigma de venjador portat a l'extrem de l'ull per ull. Ja no és qüestió de la pèrdua de la seva dona, que també funciona com a essència de la seva animadversió pel món en general i per la fatalitat en particular, sinó que a més per allò que no hi ha malament que per més malament no vingui (en el cas de les pel·lícules i fins i tot en la vida mateixa), John acaba convertint-se en venjador, matarife i fins i tot assassí a sou.
Hi va haver un temps en què es va voler contenir la violència gratuïta al cinema i fins i tot l'equip A o Terminator no mataven, sinó que ferien els seus enemics. Però actualment ningú nega la violència com a argument i John Wick és aquest heroi disposat a tot per venjar la més mínima víctima que es trobi.
Però és clar, també John Wick pot patir una violència feta reacció ineludible. La qüestió és gaudir de sang com si fóssim vampirs per veure caure criminals de tota mena davant un impertèrrit John Wick que només fa el que li demana el cos amb el gest pusil·lànime d'un Chuck Norris esqueixat. En aquesta ocasió la inexpressivitat mesura de Keanu Reeves funciona perfectament bé per a un paper que com dic no deixa de portar-nos noves entregues i sèries…
Altres pel·lícules menys recomanables de Keanu Reeves…
Accelerar
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Vaja, no passa res per reconèixer-ho. Tothom hem vist Speed. Ja sigui en la seva estrena o en alguna de les seves tres-centes vint-i-dues reposicions en canals generalistes per a les migdiades dels dissabtes. La veritat és que la barreja de protagonismes entre Sandra Bullock i Keanu Reeves produeix un efecte estrany en aquesta pel·li.
Per moments pots pensar que una peca de sobreactuació i l'altra peca de fredor. Perquè això del bus a tota pastilla i sense poder frenar o surten tots pels aires té el seu punt inquietant sens dubte. Només que no sembla creïble que una neuròtica als comandaments i un paio amb l'orxata per sang puguin sortir ben aturats del brete. Però pel que sigui la barreja funciona.
A l'aventura que suposa circular sense descans amb un bus que porta als baixos una bomba tot passa amb aquesta frenètica sensació que a la mínima l'assumpte pot anar fatalment malament. I segurament Tarantino s'hauria encarregat que així passés al minut 2 de la pel·li esquitxant de sang els carrers de Los Angeles. Però tot i així no pots deixar de veure aquests dos a bord del bus. Ell és un poli molt espavilat que accedeix al bus en marxa per aconseguir detenir el perillós criminal aficionat a les bombes. Ella és la conductora forçosa del bus… Què en pot sortir malament?