La vespra de gairebé tot, de Víctor de l'Arbre

La vespra de gairebé tot
clic llibre

El títol ja recull la sensació fatal premonició que governa aquesta novel·la negra. El destí es confabula per atreure i entrellaçar les ànimes trencades d'uns personatges que comparteixen passats tenebrosos i existències lúgubres. Els personatges són molt diferents en el pla real, aquell que se centra en els rols socials, els orígens i la dedicació. Però aquesta realitat queda relegada a un segon pla d'acord descobrim com tots comparteixen una similar perspectiva buida de el món. Absències, traumes, pèrdues, violència, desenganys. El sentiment tràgic és el que ens fa veure els personatges com ànimes bessones en aquest pla de l'existència subjectiva, molt més enllà de les circumstàncies particulars i de el camí ral recorregut.

Si el personatge de germinal Ibarra no fos policia, la historia passaria per ser una novel·la dramàtica d'una profundida sorprenent, amb els particulars mons dels seus personatges redefinint la realitat de cada escena. Turisme existencial a el cor de la natura a la Costa de la mort. Només apte per a amants de la literatura més exquisida; on una alba, la bravura de la mar, l'espessor de la boira o la silenciosa quietud d'un poble queden teatralitzats pel personatge-guia de torn, qui s'enfronta a la intensa vivència en aquest espai on suren els seus pensaments i sentiments transformadors de tot el que l'envolta.

Malgrat tot, la trama avança lleugera de manera sorprenent. Víctor de l'Arbre sap compendiar la pesadesa descriptiva existencial (pesadesa pel que fa a la gravetat que imanta els personatges amb el seu passat), amb la lleugeresa d'una acció que llisca gràcies a tants i tants assumptes pendents. La trama avança gràcies a la recerca dels motius de cada personatge per convertir-se en el que són, els motius per les seves ferides.

Des de la recerca de la reparació d'unes víctimes de la dictadura argentina, Fins a la impossible recomposició de mares que perden als seus fills, Passant per les històries de nens forçats a abandonar la infància brutalment i per ànimes sensibles que no van saber, ni encara saben, ni tampoc poden, trobar el seu lloc al món.

Sens dubte un cosmos tràgic de personalitats que destellan en la profunda foscor, amb el ja habitual recurs literari dels flashback que converteix la història en un puzle, remogut tot lleugerament (com un bon còctel) gràcies al vessant d'investigació policial que el bo d'Ibarra s'ocupa de personificar com a fil conductor per a tantes i tantes vigílies de gairebé tot.

Només a la fi, un innegable punt d'esperança sembla transmetre l'assossec d'alguns dels supervivents de si mateixos. Aquells que després de trencar-se completament l'ànima contra les roques poden traçar una nova singladura. Els que ja no hi són i els que malgrat tot se segueixen aferrant a l'passat semblen quedar tal com els trobem, sumits en aquestes vigílies que mai anuncien festiu.

Ja pots comprar La vespra de gairebé tot, l'última novel·la de Víctor de l'Arbre, aquí:

La vespra de gairebé tot
5 / 5 - (6 vots)

1 comentari a "La vigília de gairebé tot, de Víctor de l'Arbre»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.