Quan la ciència ficció es transforma en un escenari on representar emocions, dubtes existencials, interrogants transcendents o fins i tot profundes incerteses, el resultat adquireix un to màgicament real en la seva interpretació més finalista.
Si a més a més el conjunt de l'obra sap impregnar la història d'humor, es pot dir que treiem el cap a una novel·la gairebé perfecta. No és gens fàcil treure un somriure al lector alhora que l'introdueixes a l'enigma més profund de l'existència: la idea de vida i mort.
Per poder treure de nosaltres aquest somriure cómplice, aquest riure tendre, al llibre La teoria dels molts mons, l'autor ens presenta l'Albie, un petit que acaba de perdre la seva mare.
El seu pare intenta contestar-li com pot sobre el destí de la seva mare. Idees sobre energies alliberada i plans paral·lels que la seva entesa de gran científic sobreposa a la seva paternitat.
Però Albie capta aviat la idea i es prepara per viatjar a aquest cosmos paral·lel. Entén que amb un ordinador i alguns sorprenents elements complementaris pot arribar a aquest espai on hi ha la seva mare.
L'enteniment d'un nen, encara governat per la fantasia, ens ofereix respostes enginyoses per a preguntes compromeses, noves teories fundades en descobriments empírics amb la imaginació com a mitjà d'assaig.
En acabar de llegir aquesta novel·la sents que has reviscut aquest esperit de la infància, fantasiós, imaginatiu, però sens dubte útil per trobar respostes impossibles…
Ja pots comprar el llibre La teoria dels molts mons, la darrera novel·la de Christopher Edge, aquí: