La senyora March, de Virgínia Feito

Quan una nova autora com Virginia Fet és comparada amb Patricia Highsmith la responsabilitat penja com una espasa de Dàmocles tot esperant que la crítica general dels lectors acabi sentenciant l'assumpte. Ratificar la comparació encertada, com va apuntant la idea a mesura que s'estén aquesta obra, suposa un descobriment molt oportú.

Més que res perquè el gènere policíac (devorat actualment per un noir que apunta més a derivades narratives criminalístiques), sempre té un punt de més enjundia narrativa on l'autor de torn apunta a cotes més grans. Aspectes que poden anar des de la invitació a la deducció alhora que un acostament als protagonistes des d'arestes insospitades.

Mai no sap un on hi ha l'assassí, el secret, el descobriment de realitats ocultes que subjauen en allò quotidià com a revelacions finals que trenquen en l'enginyós gir. Tot pot començar atzarosament, i gairebé millor que així sigui perquè l'assumpte vagi trencant com aquell oceà de circumstàncies que primer trenca la realitat i després deixa amb la ressaca aquestes restes que recuperar per descobrir-nos increïbles naufragis amb què per fi tot encaixa.

La darrera novel·la de George March és un gran èxit. Ningú se n'enorgulleix tant com la devota esposa, la senyora March, que porta una vida exquisidament controlada a l'Upper East Side. Un matí qualsevol, mentre es disposa a comprar el pa d'olives a la pastisseria favorita, la dependenta insinua que la protagonista del nou llibre de George sembla inspirada en ella. Aquest comentari casual li pren la certesa de saber-ho tot sobre el seu marit —i sobre ella mateixa—. Així comença un viatge al·lucinat i al·lucinant que pot desvetllar un assassinat i secrets sepultats durant massa temps.

Ja pots comprar la novel·la «La senyora March», de virgínia Feito, aquí:

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.