Des que el món és món l'ésser humà ha pretès la immortalitat de l'obra mestra que ho compari amb l'Hacedor de les grans coses. I al seu torn la simple nota flotant de la perfecció ens treu el cap a una sensació de plenitud que voreja tant l'autocomplaença com el fracàs. Louise va escriure una obra mestra infantil que riu-te tu de el petit príncep de Sant Exupèry. La qüestió és si és suportable aquesta eternitat de la mateixa manera que es porta dificil la lleugeresa de l'ésser, que diria Kundera.
La fama de la rúfol Kimberly Clark Weymouth, una petita ciutat eternament afligida per gelades ventades i molta neu, i on Louise Feldman va ambientar el clàssic infantil La senyora Potter no és exactament Santa Claus, permetre a Randal Peltzer obrir una reeixida botiga de souvenirs. Cada dia, la ciutat rep a lectors de l'excèntrica escriptora i, a contracor, viu d'ella. Però què passaria si, fart d'un destí que no ha escollit, Billy, fill de Randal, decidís tancar la botiga per mudar-se a una altra ciutat? Podria Kimberly Clark Weymouth permetre deixar de ser el lloc que ha estat sempre i convertir-se en una altra cosa?
Sota l'exuberant prosa i la imaginació sense límits de Laura Fernández, s'amaga una sòlida història sobre la maternitat, la creació i la renúncia, l'art com a refugi i la solitud de l'incomprès, en aquest encreuament entre una novel·la de Roahl Dahl per a adults i un esbojarrat i digressiu TC Boyle que hagués llegit més del compte a Joy Williams. La senyora Potter no és exactament Santa Claus pretén fer saltar pels aires la sola idea de l'existència d'el relat, o de l'relat únic d'allò que som, perquè si alguna cosa som és una infinitat de possibilitats.
Ja pots comprar la novel·la «La senyora Potter no és exactament Santa Claus», de Laura Fernández, aquí:
