La Justícia busca gairebé sempre el rescabalament. En cas que no es pugui, o fins i tot si es pot rescabalar d'alguna forma però preval algun dany, disposa també d'el càstig com a eina. De qualsevol manera, la Justícia necessita sempre la veritat objectiva des de la qual qualificar uns fets.
Però Alícia Berenson no està disposada a manifestar res aclaridor davant les evidències que l'assenyalen de manera indefectible cap a l'assassinat del seu marit.
Sense testimoni de l'acusada, la Justícia sempre sembla coixejar. Més encara per a una societat que observa atònita a una dona els llavis segellats no expliquen res, no aclareixen res. I el silenci, és clar, desperta els ecos de la curiositat en tota Anglaterra.
Si l'argument inicial ja convida a aquesta especial i fascinant sensació de suspens d'una manera introspectiva cap al personatge d'Alícia, d'acord Theo Faber pretén endinsar-se en aquests motius segellats, la trama cobra més i més tensió.
Alicia Berenson i les seves circumstàncies com a base d'estudi per a aquest psicòleg entestat a aportar llum. Una artista de prestigi amb una vida aparentment normal. Fins a aquest clic al cervell seguit de cinc trets al cap del seu marit ... Després el silenci.
Theo arriba fins a la presó en la qual Alicia compleix la seva condemna. L'acostament a la dona, evidentment no és gens fàcil. Però Theo té les seves eines per anar lligant algun terme, estirar algun fil des d'aquest silenci com a refugi però de què tot humà ha de sortir de tant en tant com a animal en el seu cau. No només les paraules transmeten informació ...
Fins que Theo arriba a plantejar-se conèixer-ho tot. Perquè ell, l'única persona que s'està acostant, descendint a el pou de la psique d'Alicia, comença a témer quedar-se també sense llum davant la terrorífica veritat última que pot esperar-i que ho trastocarà tot.
Ja pots comprar la novel·la La pacients silenciosa, la novel·la d'Alex Michaelides, aquí: