com diria Sabina, «no hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que mai, mai, va passar». Després del teló de la realitat, les llegendes conformen aquesta mena d'èpica nostàgica que engrandeix els fets o els enrareix. Al final queda el compendi a banda i banda dels fets. La literatura de Cristina s'encarrega en aquest cas d'empastar-ho tot amb aquesta màgica sensació final del que s'ha viscut en altres pells per sentir que tot és cert, tràgicament cert.
L'anciana Lluita és a punt de morir assassinada pel seu marit davant la mirada atònita de la seva néta. L'origen de la rancúnia acumulada durant dècades es remunta a la matinada del 2 de gener de 1921. La jove Lluita va viure el naufragi del vapor Santa Isabel a la bocana de la ria d'Arousa, davant de l'illa de Sálvora. Mentre els homes celebraven l'arribada de l'any nou, les dones s'enfrontaven soles al rescat dels nàufrags llançant-se al mar amb les dornes.
Van ser considerades heroïnes, però també es van sentir rumors sobre comportaments no tan èpics, en què convivien la cobdícia i el pillatge. Aquella nit Lluita va anar a la platja vestida de núvia: arrossegava la seva llarga cabellera, i va deixar que la confusió la conduís davant un nàufrag nu però tocat amb un barret de copa. Qui era? Un músic anglès o l'encarnació del diable? Per què Lluita va acabar nua com ell? El que va passar aquell dia marcarà la seva vida, la de la seva filla i també la de la seva néta.
La combinació d'un fet històric d'enorme repercussió al seu dia, amb la ficció permet Cristina Sánchez-Andrade fer un singular recorregut per tres generacions de dones d?una petita comunitat pesquera plena de personatges memorables (com l?enigmàtic hippie Stardust, o la mojigata Jesusa).
Un cop més, l'autora barreja amb perícia el realisme més cru amb el deliri surreal, convocant certes aromes del tremendisme de el, el realisme màgic de Cunqueiro i l'esperpent de Valle-Inclán. El resultat és una novel·la fascinant: una reflexió sobre la memòria en què intervenen secrets i gelosia, la culpa col·lectiva i el desig femení; un desafiament al lector, escrit amb una destresa tècnica i una prosa excepcional, capaç de crear un joc hipnòtic que no conclou fins a la darrera pàgina.
Ja pots comprar la novel·la «La nostàlgia de la dona amfibi», de Cristina Sánchez Andrade, aquí:
