De poc serveix pensar sobre el que li quedava per comptar a Carlos Ruiz Zafon. Quants personatges han quedat muts i totes les noves aventures s'estanquen en aquest llimbs estrany, com perdut entre les lleixes de l'cementiri dels llibres.
Amb el a gust que s'extraviava un entre passadissos foscos i humits, sentint aquell fred que arriba als ossos, amb aromes a paper i tinta fermentant milions de possibles històries. Laberints per on es mouen històries narrades amb la perfecció de l'escriptor que ens va fer habitar en una altra Barcelona i en un altre món.
Qualsevol recopilatori sempre sabrà a poc. Però la fam cal anar mitigant-lo com sigui, a lleugers mossos si és el que toca ...
Carlos Ruiz Zafón va concebre aquesta obra com un reconeixement als seus lectors, que l'havien seguit al llarg de la saga iniciada amb L'Ombra de l'Vent.
«Puc conjurar rostres de nens de barri de la Ribera amb els que de vegades jugava o barallava al carrer, però cap que volgués rescatar de país de la indiferència. Cap excepte el de Blanca. »
Un noi decideix fer-se escriptor a l'descobrir que les seves invencions li regalen una estona més d'interès per part de la nena rica que li ha robat el cor. Un arquitecte fuig de Constantinoble amb els plànols d'una biblioteca inexpugnable. Un estrany cavaller tempta Cervantes perquè escrigui un llibre com no ha existit mai. I Gaudí, navegant cap a una misteriosa cita a Nova York, es delecta amb la llum i el vapor, la matèria de la qual haurien d'estar fetes les ciutats.
El ressò dels grans personatges i motius de les novel·les de El Cementiri dels Llibres Oblidats ressona en els contes de Carlos Ruiz Zafón -reunits per primera vegada, i alguns d'ells inèdits- en els quals pren la màgia de l'narrador que ens va fer somiar com ningú.