El bo de Donato Carrisi sempre ens delecta amb híbrids entre enigmes i crims, una mena de gènere de misteri que acaba trencant com un noir en tota regla. El mestissatge sempre és un encert quan s'aconsegueix conjugar el millor de cada part. I és clar, d'acord un es va fent expert en la barreja, com és el cas de Carrisi, més s'aproxima a aquesta excel·lència que acaba sent l'etiquetatge de supervendes.
En aquesta ocasió tot part de la psique com laberint, amb aquesta sucosa sensació de passadís estrets i de confusos miralls per on la ment ens porta quan sucumbim a el deliri o trauma de torn que ens presenta l'autor. Això de la infància com a rerefons aporta un component d'estranyament, d'ombres entre el colorit natural d'infàncies assaltades per esdeveniments impropis.
Perquè tot el que ocorren en la infantesa, quan no hauria d'haver passat mai, es queda aquí com una màcula capaç de marcar-tot, la destinació i les pulsions més sinistres. La voluntat pot voler oferir-nos sortides. I potser la memòria pugui ocupar-se en sepultar el que no hauria d'haver estat. Però és qüestió de temps que tot aflori ...
Pietro Gerber és un psicòleg diferent als altres: la seva especialitat és la hipnosi i els seus pacients tenen una cosa en comú: són nens. De vegades, nens traumatitzats o que amaguen records que són incapaços d'evocar. És el millor especialista de Florència i col·labora amb la policia en casos criminals.
Un dia rep la trucada d'una col·lega australiana que li demana ajuda amb una pacient, Hanna. El cas és interessant, però també molt especial: Hanna és ja una adulta i el seu record infantil és un assassinat que no sap si va cometre.
Ja pots comprar la novel·la «La casa de les veus», de Donato Carrisi, aquí:
