L'arbitratge s'ha institucionalitzat a mig món. Els laudes arbitrals són aquesta solució per no arribar als litigis carregats de procediments, terminis i costes.
I també en aquest particular àmbit es pot fer literatura com a reflex de realitats inquietants, tal com altres narradors de ficcions jurídiques com John Grisham s'ocupen de relatar-nos amb aquest punt de suspens sobre una cosa tan quotidià com pot ser buscar l'empara de la justícia.
En aquesta ocasió el ficcionat esquitxa amb la proximitat d'un realisme portat de la particular casuística de l'arbitratge al Perú. I el personatge del Doctor Héctor Céspedes ens guia per un testimoni inquietant que carrega la trama, encara més si és possible, d'aquest impacte sec de les realitats més crues.
Perquè L'abolició de les lleis ens explica en el link anterior, en el seu format actual de sèrie novel·lada, composta a l'conjuntament per l'escriptora Gimena Maria Vartu, La il·lustradora Sam Slikar i l'editor Héctor Pittman Vila-real, Detalls que entronquen amb l'arbitratge com a excusa, com a fórmula alternativa per escamotejar obligacions i esquilar eraris públics.
Però el major encert d'aquesta novel·la resideix en aquesta doble personalització, en el bolcat de el pes de l'món sobre les espatlles d'Héctor Céspedes i en la necessària figura de l'fiscal, exercint la seva tasca malgrat tot. Hèctor sap que els interessos manegen els tempos d'aquesta justícia prèvia de l'arbitratge amb ínfules darreres de compra sumària de voluntats. El fiscal està disposat a posar negre sobre blanc, amb segell de la justícia, els abusos acumulades durant anys de desídia i cobraments per foscos favors.
A les tribulacions de la consciència d'Héctor, per moments entre el poètic i el simbòlic, trobem a l'humà davant un dels grans càncers de la civilització: la corrupció.
En l'equilibri entre el bé i el mal que assalta a aquest personatge a cada moment, s'estructura la dramàtica visió crítica sobre aquesta corrupció sempre assaltant la bona voluntat de qualsevol figura o institució, inclòs l'arbitratge.
Les panacees, les solucions miraculoses no existeixen. Menys encara en el ministeri de la Justícia. I per molt que es trobin alternatives per a una justícia lenta i en sospita de no seguir sempre els procediments ajustats a dret, l'ombra de la corrupció acaba obrint-se pas, planant amb lentitud en principi, sotmetent tot a la foscor un cop descobert que pot tornar a enfosquir el món.
El cas abordat en la novel·la, extret d'aquesta realitat insuperable, se'ns presenta entre reflexions dels seus personatges i aquests diàlegs oberts que es produeixen en una sala de vistes en què per fi algú cerca la veritat sense pensar en preus.
En l'interval, entre les anades i tornades a la sala de vistes, els rics detalls del que veritablement pot ser, en aquest món cínic. La instauració d'el delicte per controlar tot laude arbitral amb què es roba els diners públics que hauria de satisfer necessitats elementals de la població. I també els danys col·laterals.
Res més desesperant i res més semblant a una novel·la negra que aquesta composició de l'puny i lletra de qui coneix el que es cou en aquesta justícia a el gust de consumidor, segons el preu pagat ...