El famós escriptor (i en les seves estones mortes pianista) Joseph Gelinek torna un cop més des del seu segle XIX i recorre en aquesta ocasió al seu pseudònim de màxim Pradera per oferir-nos una novel·la sobre el desdoblament de personalitat i aquests embolics en els quals un confon, per exemple a autor amb pseudònim ;)
Amb la seva habitual enginy humorístic, però sense deixar de banda una bona trama apassionant, L'autor ens condueix per una trama a cada pas més delirant o potser més i més lúcida. Perquè com diria Heinreich Heine: «La veritable bogeria potser no és altra cosa que la saviesa mateixa que, cansada de descobrir les vergonyes de l'món, ha pres la intel·ligent resolució de tornar-se boja».
Sinopsi
Una tòrrida matí de juliol al centre de Madrid. El nostre protagonista, un metge que ha derivat en homeòpata arruïnat, rep la trucada del seu ex-dona, que li fa una proposta surrealista: perdonar els mesos de pensió d'aliments que li deu, per la custòdia del fill que tenen en comú, a canvi de que allotgi a casa al seu únic germà: un químic genial que arrossega una llarga depressió i que ha trobat consol en les novel·les de Conan Doyle.
Fins a tal punt s'ha obsessionat amb el personatge que ha donat a pensar que és l'encarnació de l'autèntic Sherlock Holmes, com Alonso Quijano va creure ser el Quixot. Així, acceptant l'ultimàtum de la seva exdona - «¿cunyat sense pensió o pensió sense cunyat?» -, el nostre narrador es veurà obligat a conviure amb la «reencarnació» de el detectiu més famós de tots els temps i, com un transsumpte de l'cronista Watson , li seguirà en les seves investigacions, acomodant-se a la seva alienació i trencant la quarta paret amb el lector.
El fictici Holmes (sent l'autèntic un personatge de ficció en si) es presentarà com a tal. La seva vasta intel·ligència i les seves formidables dots deductives li permetran impressionar als seus «clients» i obtenir d'ells un tracte respectuós davant de les seves reflexions tan encertades com vuitcentistes.
Ja pots comprar la novel·la «L'home que va ser Sherlock Holmes», de Màxim Pradera, aquí:
1 comentari a "L'home que va ser Sherlock Holmes, de Màxim Prada»