Corren temps estranys per a la Ciència Ficció. Grans narradors de tot el món tiren amb més freqüència d'aquest gènere anteriorment titllat de marginal. Tot per cercar espais de narració que puguin explicar, precisament, els nostres dies estranys.
No és que asimov u HG Wells fossin uns mindundis. Però quan ells escrivien ciència ficció tot això de la imaginació assaltant la ciència, presentant-nos catàstrofes distòpiques i mons alternatius… Tot sonava molt remot. Mentre que ara, amb Margaret Atwood o tot un Premi Nobel de Literatura com a Ishigur projectant les seves idees cap a presumptes futuristes, l'assumpte pren un càriz de transcendència.
La Ciència Ficció reneix amb la vitola de gènere narratiu de primer ordre gràcies a escriptors d'alt llinatge i fins i tot tocats pel Nobel. I fins i tot els més aferrats al realisme i als escenaris reconeixibles s'estremeixen i acaben passant pel cèrcol. El millor és que així es descobreix el que un servidor no es va cansar mai de defensar. I és que la xifra és molt més quan obris la ment i gaudeixes d'aquest enfocament insòlit d'aquest gènere.
Sinopsi
Klara és una AA, una Amiga Artificial, especialitzada en la cura de nens. Passa els seus dies en una botiga, esperant que algú l'adquireixi i se l'endugui a casa, una llar. Mentre espera contempla l'exterior des de l'aparador. Observa els transeünts, les actituds, els gestos, la manera de caminar, i és testimoni d'alguns episodis que no acaba d'entendre, com una estranya baralla entre dos taxistes. Klara és una AA singular, és més observadora i més donada a fer-se preguntes que la majoria dels seus congèneres. I, com els companys, necessita del Sol per alimentar-se, per carregar-se d'energia…
Què l'espera al món exterior quan surti de la botiga i s'hagi de viure amb una família? Comprèn bé els comportaments, els canvis d'humor sobtats, les emocions, els sentiments dels humans?
Aquesta és la primera novel·la de Kazuo Ishiguro després de ser guardonat amb el Premi Nobel. Hi torna a jugar amb la ciència ficció, com ja va fer a Mai m'abandonis, i ens regala una enlluernadora paràbola sobre el nostre món, com també va oferir a El gegant soterrat. Emergeixen en aquestes pàgines la potència fabuladora més que provada, l'exquisidesa de la seva prosa plena de matisos i aquesta capacitat única per explorar l'essència de l'ésser humà i llançar preguntes torbadores: què és el que ens defineix com a persones? Quin és el nostre paper al món? Què és l'amor?
Narrada per la curiosa i inquisitiva Klara, un ésser artificial que es fa preguntes molt humanes, la novel·la és un enlluernador tour de force en què Ishiguro torna a emocionar-nos ia abordar temes de calat que pocs narradors contemporanis gosen afrontar.
Ja podeu comprar la novel·la «Klara i el sol», de Kazuo Ishiguro, aquí: