No hi ha més paradisos que els perduts, que diria John Milton. Ni coses més valuoses que les que ja no es tenen, ni es poden observar. Les veritables meravelles del món aleshores són més les que acabem per perdre o destruir que les que avui s'inventarien com a tals, postil·lant un necessari «del món modern». Perquè ja voldrien les piràmides, muralles, gegantines escultures o altres estructures supervivents carregar amb aquesta brillantor malenconia del desaparegut.
Sempre està bé procedir a un inventariat del perdut. Com en aquest cas ha fet Judith Schalansky amb la magistral intenció d'engrandir el mite i afegir a aquesta xifra oficial de les 7, altres obres més reduïdes però de més significància quan s'acaba albirant l'extens del seu llegat entre llums i ombres…
La història de la humanitat és plena de coses perdudes, de vegades relegades a l'oblit, o destruïdes per l'home o l'erosió dels dies. Alguns d'aquests dispars objectes, reals o imaginaris, queden recollits i inventariats en aquest llibre: els fragments enigmàtics que han perviscut dels poemes de Safo, el Palau de la República de Berlín, el tigre del Caspi o el suposat esquelet d'un unicorn.
Una obra captivadora i inclassificable que ens ofereix l'oportunitat de reflexionar sobre el significat de la pèrdua i el paper de la memòria a través de l'evocació de dotze tresors que el món ha perdut per sempre, però que, gràcies al rastre que van deixar darrere de sí, a la història, la literatura i la imaginació, tenen una segona vida.
Ja podeu comprar el llibre «Inventari d'algunes coses perdudes», de Judith Schalansky, aquí: