Un dels més habituals trucs, de l'mag que ja ha aconseguit cert nivell i grans dosis de prestigi, és la desaparició. Com vulgui que sigui el truc, els millors mags aconsegueixen aquest efecte d'esvair als ulls de l'meravellat públic. I llavors sorgeix la remor, la cavil·lació general, on pot estar el truc? El mag ha centrat tota la teva atenció, no has pestañeado i, malgrat això, ha desaparegut davant els teus propis nassos.
En aquest llibre Ilusionarium el truc va més enllà de l'mer espectacle. La desaparició d'Angela és un fet real consumat. Se suposa que després d'un accident a la carretera, el seu cos engabiat dins del seu cotxe va acabar al Sena per sempre.
Christian Bennet és el sorprès espectador que no s'acaba de creure el que va passar. Ha de pensar-ho així per poder assumir l'encàrrec de Martha Sullivan, empresària i gerent d'un prestigiós rotatiu. La mateixa Martha li fa saber de l'afició de la seva filla pel il·lusionisme que va acabar encumbrándola com la maga Daisy.
Donats els antecedents, l'accident, la desaparició, les aigües de Sena ..., tot pot formar part del conjunt necessari per al truc d'Ángela. Però per què i per a què desaparèixer ?. Mentre Christian es llança sobre les pistes oficials de el cas (tan poc consistents com increïbles) reviu escenaris del seu passat, les evocacions d'un amor perdut, el de la jove Lorraine se li presenten inesperadament com un incòmode Deixa Vu.
Quan Christian tracta d'encaixar versions oficials, testimonis i altres referències sobre el cas acaba per constatar que Ángela segueix viu. La maga Daisy ha enganyat a tots i s'ha retirat de l'escenari per la trapa oculta.
I és llavors quan es fa més evident les facilitats de l'mag davant d'un públic desitjós de ser enganyat. Els que assisteixen a un truc de màgia observen atents, amb la intenció de descobrir l'engany en la mateixa proporció que desitgen ser enganyats.
Aquest plantejament de el públic com a partícip interessat en el truc s'extrapola a la història a la premsa, al que volem sentir i el que ens acaben explicant. Així doncs, l'efecte final és tant mèrit de l'mag com a voluntat de l'observador. Potser Ángela desaparegués perquè el seu món va estar acord en l'engany, una mena de preu per l'entrada a l'espectacle.
Sens dubte una intriga diferent, un escenari tan proper i reconeixible com fascinant en les seves imprevisibles derives fantàstiques.
Ja pots comprar el llibre Il·lusionàrium, l'última novel·la de José Sanclemente, aquí:
SINOPSI OFICIAL I CRÍTIQUES
EL MÓN VOL SER ENGANYAT.
Una vibrant novel·la de suspens en què tot sembla un gran truc de màgia.
Christian Bennet, veterà periodista guanyador d'un Premi Pulitzer, rep una enigmàtica anomenada de Martha Sullivan, propietària del diari el Sentinel de Nova York, postrada per una malaltia mortal, que li fa un encàrrec singular: vol que localitzi la seva filla i única hereva, Angela, desapareguda anys enrere, ja que si aquesta no apareix el diari caurà en mans d'un grup inversor.
L'única pista d'Angela està en unes retallades de premsa i un maletí que, després de la mort del marit de Martha Sullivan, van arribar a les mans, retallades que parlen de la trajectòria professional com a famosa il·lusionista de la noia, convertida en la maga Daisy.
Aquesta estranya petició remou a Bennet algunes històries del passat, com la culpa amb què conviu des de fa anys per la mort de Lorraine, la jove amant amb qui va compartir algunes setmanes de la seva vida.
Bennet descobreix que, segons sembla, Angela Sullivan va morir en un accident de cotxe que va acabar amb el vehicle a les fredes aigües del Sena, a París. No obstant això, el cos mai no va ser trobat.
Christian Bennet comença a sospitar que la història oficial és mentida, i que Angela segueix viva, amagant la seva veritable identitat en algun lloc. La gran incògnita rau a esbrinar on és i per què es manté a l'ombra.
Tot sembla un gran truc de màgia. No cal preguntar com es fa ni per què ens deixem enganyar. Al periodisme això no val, ia la vida real tampoc. O potser sí?
«Una intriga sorprenent, un relat fascinant. El que atrapa d'aquesta brillant novel·la de principi a fi és la seva original trama en què el suspens galopa davant del lector arrossegant-lo fins al final. És com una bona pel·lícula: il·lusionisme, joc de miralls, periodisme i recerca de la veritat.»
Maruja Torres, escriptora i periodista
«En aquesta novel·la, José Sanclemente fa màgia: t?enganxa amb els seus efectes d?il·lusionisme i no et deixa anar fins al final. Per més que ho intentis, com als bons mags, no li agafaràs el truc: t'atrapa, t'enganya, t'enreda ia sobre l'acabes aplaudint.»
Jordi Évole, periodista, director de salvats
«Intriga internacional amb elements tan originals com la màgia i el periodisme. El temps passa a tota velocitat llegint aquesta novel·la i… no hi ha cap decepció al final. Un plat exquisit per degustar.»
Alicia Giménez Bartlett, escriptora
«La millor novel·la de José Sanclemente. Un meticulós truc de màgia que atrapa el lector i l'arrossega fins a un final sorprenent.»
Ignacio Escolar, director de eldiario.es
«Repleta de trampes, miralls deformants i dobles fons, ens mostra amb una rapidesa endimoniada que l'engany no és al truc del mag sinó a la nostra mirada. Una novel·la absolutament addictiva.»
Antonio Iturbe, director de Librúixola
«Una gran trama cinematogràfica que enfronta una maga genial amb els depredadors del periodisme, la política i les finances. Un gran truc de màgia que mantindrà enganyat el lector fins al punt final.»
Rafael Nadal, escriptor i periodista
«Com els millors il·lusionistes, Sanclemente, segresta la teva atenció des del principi de l?espectacle i et manté tan pendent de la trama com intentar descobrir el truc. Tots volem ser enganyats, però si és amb una bona història, millor.»
Lourdes Lancho, cadena Ser
«Pura màgia negra, negra per la temàtica, negra pels crims.»
Álvaro Colomer, escriptor i periodista
«Una novel·la de suspens atípica, barreja de recerca periodística i policial. Una reflexió nítida sobre els límits del periodisme. Un sobresalt a cada pàgina.»
Ernesto Sánchez Pombo, periodista
«De sorpresa en sorpresa, El lector contempla un espectacle d'il·lusionisme total, en què només veu allò que el mag vol que vegi.»
Juan Carlos Laviana, periodista