Hotel Graybar, de Curtis Dawkins

Hotel Graybar, de Curtis Dawkins
clic llibre

Posar-se a escriure un llibre de relats sota la premissa d'una condemna a cadena perpètua a l'esquena ha d'oferir una sensació estranya. Curtis Dawkins, assassí confés, no escriuria aquest llibre per a ningú, no pretendria fama i glòria perquè sap que mai abandonarà els murs de la presó en la qual es troba confinat.

A l'altre costat dels murs hi ha el morbo, la controvèrsia ... Des Kenneth Bowman, germà de Thomas la víctima de Curtis, que considera que un tipus que hauria d'estar condemnat a la pena capital mai hauria d'haver publicat un llibre, fins a molts altres escriptors que valoren en els relats la literatura extrema d'algú apartat de la societat.

En el fons no crec que es tracti d'expiar pecats o de condonar culpes. Curtis Dawkins va voler escriure sobre vivències de la presó i una editorial va pensar que podia interessar la perspectiva narrativa d'algú que mai tornarà a viure en llibertat. El seu cas, aquella fatídica nit en què va decidir matar, tan sols és una ombra referida en els crèdits. El dia que va matar estava drogat, però mai va voler escudar-se en una reducció de la seva consciència. Ho va fer i ha de carregar amb això privat de vida lliure. Poc abans de treure la vida a Thomas, Curtis havia estat amb els seus fills veient un partit de beisbol, com si res. Després va fumar crac i la seva ànima es va refugiar en els més foscos dels seus racons.

Va ser plenament just ficar a la presó a Curtis. Però no hi ha perquè condemnar l'ànima. A nivell intern la pitjor condemna pot ser que la porti cada persona per si mateixa. I aquí, en el fur intern no hi ha cap esperança de redempció amb el pas el temps. Així, la idea de tota llibertat acaba convertida en un remot somni que estigmatitza cada nou despertar i que, en el cas d'aquest llibre llisca entre cada un dels relats. Personatges com el presoner 573543, o el nen que va somiar massa acaben sent somnis d'una ànima que voldria no haver-se lliurat a la foscor d'aquella acció ...

Entre els aspectes més rutinaris de la presó, amb el seu particular organització, i també aprofitant per explicitar nocions molt particulars com són el pas de el temps i la sensació de la reclusió com una mena de mort en vida, Curtis Dawkins també aporta un sòrdid imaginari, una àcida transició entre la ficció i la realitat, una mena de síndrome d'el pres que es transforma en confusió, somnis trencats i culpes que només conformats en una delirant fantasia pot aportar una mica de sentit i esperança a l'viure entre reixes.

Ja pots comprar el llibre Hotel Graybar, un conjunt de relats de l'condemnat Curtis Dawkins, aquí:  

Hotel Graybar, de Curtis Dawkins
Valorar post

1 comentari a «Hotel Graybar, de Curtis Dawkins»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.