La realitat ha de ser sempre una síntesi. El món subjectiu, la nostra realitat, es perfila millor basant-se la trobada de dues visions ben diferents, capaços d'obrir el ventall a l'màxim per localitzar un punt intermedi.
Mateu és un jove, pretensiós i vital. Olga és una dona adulta que ocupa el seu temps de retir a l'estudi d'aquesta realitat composta per matemàtiques, estadístiques, probabilitats i fórmules on trobar la certesa més enllà de limitacions subjectives.
La xarxa empara les dues opcions. És l'Univers actual per a tota mena de cerques, des d'una batedora fins a la trobada amb un mateix. I és clar l'amor. L'amor es pot trobar a qualsevol cercador. Es tracta que l'algorisme acabi encertant entre les galetes que deixen el nostre rastre.
Mai hauria pensat Olga que pogués produir-se una trobada entre el seu món i el de Mateu. De la mateixa manera que Mateu tampoc hagués pensat que tingués alguna cosa en comú amb Olga. Però les recerques en general tenen un mateix rerefons: conèixer i saber.
Quan dues ànimes comparteixen aquesta mateixa tendència a el coneixement i la saviesa, potser no estiguin tan lluny en l'arc matemàtic de l'amor, en la probabilitat estadística que acaba convertint-se en la desviació de el cas estudiat.
És llavors quan pot arribar la síntesi, la trobada generacional i l'enlairament d'una cosa especial, conduïda per una prosa gairebé poètica, amb les arestes pròpies dels poemes més esquinçats, amb la dolçor i l'agrior.
Potser aquesta ressenya et sona a novel·la romàntica, i en part ho és. Però cal no oblidar que la ploma de Belén Gopegui presenta trets difícilment classificables, un pòsit tràgic, existencial, banyat en un aclaparador vitalisme i un rerefons torbador que només els grans escriptors aconsegueixen transmetre.
Ja pots comprar la novel·la Queda't aquest dia i aquesta nit amb mi, la nova novel·la de Belén Gopegui, aquí:
1 comentari a «Queda't aquest dia i aquesta nit amb mi, de Belén Gopegui»