De vegades el gènere negre cobra un significat que frisa amb allò existencial. Casos com el de Víctor de l'Arbre, capaç de la fondària més abismal des de la introspecció dels seus personatges. Una cosa semblant passa amb aquest autor, un Chris Whitacker que arriba amb un altre punt d'indubtable connexió amb el supervendes suís Joël Dicker. Perquè en això d'arrencar la història des del seu possible final no del tot desvetllat, entrem a la suma de flashback que van component el puzle de torn.
Barrejant doncs sempre es pot arribar a bones síntesis. El problema o la virtut, segons l'autor, és trobar la combinació, la dosificació adequada perquè el resultat no s'acabi desequilibrant sense el empastament necessari de la diversitat d'ingredients narratius. En aquesta ocasió Whitacker troba el punt perfecte cap a aquest còctel tan indesxifrable com enginyosament barrejat.
Duchess Day Radley és una noia de tretze anys que s'autoproclama «proscrita». Les normes són per a altra gent. Ella és la fera protectora del seu germà de cinc anys, Robin, i la figura adulta per a Star, la seva mare soltera, incapaç de cuidar-se de si mateixa i molt menys dels seus dos fills.
Walk és ara el cap de policia local, però segueix intentant curar la vella ferida d'haver estat el testimoni que fa tres dècades va enviar a la presó el seu millor amic, Vincent King, que es disposa a sortir de la presó. I Duchess i Walk han d'afrontar el problema que suposarà la tornada.
El quid en aquesta ocasió és la visió de l'assumpte des de la perspectiva dels dos personatges a banda i banda de la tragèdia. La nena i el policia. Des de la catàstrofe que deriva en desarrelaments, abandonaments i culpes d'una banda així com en un truculent cas tancat i malgrat tot pendent en la seva resolució més íntima.
Ja pots comprar la novel·la «Comencem pel final», de Chris Whitaker, aquí:
