Els 3 millors llibres de David Graeber

Que un antropòleg es decidís per l'anarquisme és així com considerar que tot està perdut. David Graeber apuntava que no hi ha forma de govern possible per a l'ésser humà en societat, amb una suposada visió holística a què l'antropologia apunta sobre la conducció humana. Aleshores podem deduir que la democràcia és encara pitjor que el tòpic que sigui el menys dolent dels sistemes d'organització social.

Potser Graeber tingués raó per allò que actualment semblem sotmetre'ns a dictadures soterrades de sistemes econòmics oligàrquics sota aparences d'igualtat d'oportunitats i altres eslògans. Que l'anarquia així en brut suposés reajustar-ho tot cap a alguna mena d'igualtat, ho dubto. Que a l'anarquia, sense més regles que l'esperança en la bondat i la bona fortuna, hi pugui haver una mica de superació de vells paradigmes fracassats, potser.

La qüestió és que Graeber no va ser tan anarquista com es pinta. Però tot i així tenia aquest no sé què ideològic amb noves propostes i plantejaments interessants a considerar. Així arrenquen els llibres, el millor llegat…

Top 3 llibres recomanats de David Graeber

En deute: Una història alternativa de l'economia

El sistema de deute a nivell macroeconòmic és una cosa així com un abisme sobre una ficció. Els diners no són res i sobre aquest res s'erigeixen els castells de cartes de les economies mundials. Qui millor sap vendre la moto més capacitat tindrà per endeutar-se. L'assumpte té una mica de macroludopatia. I, tanmateix, sobre ficcions com aquesta es construeixen elements essencials com l'estat del benestar…

Tot llibre d'economia fa la mateixa asseveració: els diners es van inventar per donar solució a la complexitat creixent dels sistemes de bescanvi. Aquesta versió de la història té un greu problema: no hi ha cap evidència que la sustenti.

Graeber exposa una història alternativa a l'aparició dels diners i els mercats, i analitza com el deute ha passat de ser una obligació econòmica a una obligació moral. Des de l'inici dels primers imperis agraris, els humans han fet servir elaborats sistemes de crèdit per vendre i comprar béns, fins i tot abans de la invenció de la moneda. És avui, transcorreguts cinc mil anys, quan per primera vegada ens trobem davant d'una societat dividida entre deutors i creditors, amb institucions erigides amb la voluntat única de protegir els prestadors.

En deute és una crònica fascinant i pertinent que desmunta idees encastades en la nostra consciència col·lectiva i ens mostra l'actitud ambivalent que hi ha davant del deute, com a motor del creixement econòmic o com a eina d'opressió.

En deute: Una història alternativa de l'economia

Treballs de merda: Una teoria

Això de guanyar-se el pa amb la suor del front era una amenaça en tota regla. Alguna cosa sobre el que es van crear tots els sistemes d'explotació passats i futurs. La lluita de classes mai no acaba, ni tan sols després d'assentar drets després de l'hecatombe laboral de la Revolució Industrial. Si no s'explota aquí s'hi explota. Si no es pot abusar directament, es podrà fer de manera menys evident.

Trobar aquesta feina digna que apunti cap a l'autorealització sembla una quimera en la majoria dels casos. L'esforç, la superació i la capacitat d'emprenedoria no sempre tenen sentit davant de competències desiguals, privatització de sistemes educatius i altres traves cada dia més en alça.

I després hi ha la pregunta del milió sobre el sentit real del treball com a element vertebrador de la societat, i en aquestes va anar David, buscant respostes…

La seva feina té algun sentit per a la societat? A la primavera del 2013, David Graeber va fer aquesta pregunta en un assaig lúdic i provocatiu titulat «Sobre el fenomen dels treballs de merda». L'article es va tornar viral. Després dun milió de visites en línia en disset idiomes diferents, la gent segueix debatent la resposta.

Hi ha milions de persones: consultors de recursos humans, coordinadors de comunicació, investigadors de telemàrqueting, advocats corporatius…, els treballs dels quals són inútils, i ells ho saben. Aquestes persones estan atrapades en unes feines de merda. Oblideu a Piketty o Marx; ca Graeber, un dels antropòlegs i activistes més influents del moment, que diu alt i clar que moltes de les tasques que es realitzen en una economia d'esclaus assalariats són una forma d'ocupació tan mancada de sentit, tan innecessària o tan perniciosa que ni ni tan sols el mateix treballador és capaç de justificar-ne l'existència, i malgrat això se sent obligat a fingir que no és així.

La crítica social que persegueix el llibre és sòlida i aguda, especialment quan introdueix categories tan refinades com els «treballs nyap», que fan determinats empleats per, per exemple, mantenir en funcionament màquines velles i estalviar a l'empresa la compra de nova maquinària. No deixa de tenir la seva lògica, ja que, com va dir Orwell, «una població que està ocupada treballant, encara que sigui en tasques totalment inútils, no té temps per fer-ne gaire més». Per això, com conclou Graeber, el que tinguem sigui una merda permanent.

Treballs de merda: Una teoria

L'alba de tot: Una nova història de la humanitat

Evolucionem o involucionem? De vegades és difícil saber si el nostre pas pel món suposa un avançar cap a alguna cosa amb més sentit en diferents aspectes com la integració, la solidaritat, la igualtat… Perquè més enllà de petites victòries i escenificacions de conscienciació, la realitat apunta en sentit contrari.

Durant generacions hem vist els nostres avantpassats més remots com a éssers primitius, ingenus i violents. Se'ns ha dit que només era possible assolir la civilització sacrificant llibertats o domesticant els nostres instints. En aquest assaig, els reconeguts antropòlegs David Graeber i David Wengrow demostren que aquestes concepcions, que van sorgir al segle XVIII, van ser una reacció conservadora de la societat europea davant de les crítiques dels intel·lectuals indígenes i que no tenen un aval antropològic i arqueològic.

Al rastreig d'aquesta falsa línia de pensament, aquest llibre defensa que les comunitats de la prehistòria eren molt més canviants del que s'ha pensat; un plantejament que desarticula els relats fundacionals més arrelats, des del desenvolupament de les ciutats fins als orígens de lEstat, la desigualtat o la democràcia.

L'alba de tot plegat és una nova història de la humanitat, un text combatiu que transforma la nostra comprensió del passat i obre camí per imaginar noves formes d'organització social. Una obra monumental que qüestiona les idees de pensadors com Jared Diamond, Francis Fukuyama i Yuval Noah Harari. Perquè la suposició que les societats esdevenen menys igualitàries i lliures a mesura que es fan més complexes i «civilitzades» no és res més que un mite.

L'alba de tot: Una nova història de la humanitat
5 / 5 - (11 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.